nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Maniesplai o maniholiday

El Repòrter Tribulete va decidir fer un reportatge sobre la importància que està assolint la maniesplai o la maniholiday entre la gent d'esquerres. La filosofia d'aquesta moda l'ha impulsada la classe política. Amb el pretext de reivindicar alguna cosa o de demanar la lluna "la no urbanització de Son Espases, per exemple", un nombre determinat de gent queden a un lloc públic i alhora que fan petar la xerrada amb amics i coneguts fan un exercici, d'allò més sa, de ciutadania. Tanmateix, abans de res, Tribulete va passar per la boca del metro de Son Fuster. I allí hi havia el senyor Jaume Jaume contemplant el bassiot. Ha minvat?, va demanar-li Tribulete. Cada dia n'hi ha un pam més, va respondre. Aleshores va passar corrent un infant gitano amb un poal buit. Uep, on vas tu? Res de capfics!, el va aturar el senyor Jaume Jaume, amb gest autoritari. Jo no faig capfics, l'amo, que no quiero que un ratolí m'agafi la cuca...!, va respondre la criatura. I afegí: voy a por un poá d'aigo pa er guizo de mi mare!. Va deixar-lo passar, el senyor Jaume Jaume. Així, bé! "va exclamar, satisfet" I em sents: endu-te'l ben ple que, un aguiat, millor si és brouós. Va acomiadar-se, Tribulete, convençut que l'arranjament del metro va per llarg. De manera que va centrar-se en la feina més urgent. Va ésser dissabte passat, dia de maniesplai o de maniholiday. Primer de tot va localitzar Aina Calvo. Heus ací la pregunta: Què troba de la concentració d'ara mateix a la plaça de Cort? I la resposta: Molt bé! Fa goig veure la gent reunida, entre la qual hi ha infinitat de matrimonis, parlant de les seves coses i, de tant en tant, expressant una preocupació per la Real, que, naturalment, nosaltres, els homes i les dones que ens dediquem a la política, escoltarem amb interès. Des del PSOE sempre hem defensat aquestes expressions populars que contribueixen a fer una ciutat més comunicativa i de tots. El següent entrevistat va ésser Biel Barceló, el líder del Bloc. Tribulete el va trobar a Cort, entre la gent concentrada. En demanar-li què feia allà, va respondre: la tardor ens regala uns horabaixes daurats, magnífics per a la pràctica de la maniesplai o de la maniholiday. Aleshores m'he dit convé no desaprofitar-los i he sortit a respirar aire pur i, per descomptat!, a solidaritzar-me amb les aspiracions de la gent de la Real que són les del Bloc, tot i que ja li avanço, més que res per tranquil·litzar els mateixos manifestants, que la meva discrepància amb el Govern no posarà en perill la continuïtat del Pacte. Va prendre nota, Tribulete. A continuació va localitzar el president Antich en el Consolat de Mar, fent una partida de pòquer amb en Durruti i altres dos moixos acabats d'arribar de Cartagena amb una barca de bou. President "va demanar-li", per què no ha participat a cap de les dues concentracions que han organitzat, darrerament, els veïns de la Real? Va respondre sense pensar-s'ho, el senyor Antich. Imaginava que seria com fa quatre anys, que els manifestants estigueren a punt de fer-me un blau amb tomàtigues, cebes i què sé jo...! No sabia que això d'avui es tractava d'una maniesplai, que ve a ésser com un pancaritat sense panades. A partir d'ara, si sovintegen, sortiré a fer la xerradeta. Vull fer una crida a tots els ciutadans i ciutadanes perquè fomentin aquest costum, i si des de les institucions hi hem de contribuir amb uns cacauets, idò, ves!, ho farem amb molt de gust. Finalment, de retorn a Cort, Tribulete va localitzar Grosske entre la multitud. Va demanar-li una valoració de la maniholiday. Immillorable "va dir Grosske". La maniholiday és la derivació de les manifestacions tradicionals, de acuerdo con los cambios sustancialmente positivos que ha experimentado la clase obrera en el último siglo. Me entiendes joven? Això fa que el carrer, deje de ser campo de batalla i esdevengui tribuna pública. Yo, desde luego, si de mi dependiera me estaba toda la tarde solidarizandome y platicando con los manifestantes. Va demanar-li, Tribulete: I per què no ho fa? Va respondre, Grosske: Porque la ciudadana Josefina Santiago aún no ha superado el virus marxista de la era Gorki. Ara pretén que en Miquel Rosselló i jo desfilem carrer avall cantant. Va demanar-li Tribulete: I vostès...? Va respondre Grosske: Ai, fillet, hay que joderse muchacho. Marchando para cohesionar el partido...! Un, dos, un dos...! Miquel tu em vens darrera i canta baixet que jo faré els aguts. Des de Cort partiren per avall. Cantaven: En la plaza de mi pueblo/ dijo el jornalero al amo...! Un matrimoni d'edat que prenia la fresca a un banc del Born, se'ls va quedar mirant. Ja podrien cantar sarsuela que té millor tonada...!, va remugar ell. Mira que en fa, de temps, que no em cantusseges La del Manojo de Rosas, va lamentar-se ella. Saps quin és el mal? que en els pulmons ja no m'hi entra aire!, va exclamar ell. Idò espavila't "li va respondre ella", perquè si no em cantes demà no et faré llampuga. Va ésser com posar oli a un llum. La del manojo de rosas/ la de la trenza florida...!, cantava ell. Tribulete va apropar-se a oferir-li un caramel de menta. Però ni va esperar a rebre les gràcies. El director del DdB volia saber la valoració que havia fet la classe política de la maniholiday o de la maniesplai. Tribulete va proclamar-ho tan aviat com entrà a la redacció: és una cosa que s'ha de repetir. No pot ésser més del gust de tothom.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris