algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

El menys comú dels sentits

Haureu descobert que no som lingüista, per molt que ho procuri dissimular amb l'aprenentatge constant de la llengua que m'alimenta l'esperit i l'estómac. Però he tengut bons referents i millors mestres. Entre d'ells, el desaparegut Miquel Dolç, amb el qual vaig tenir el privilegi de fer feina a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Podria omplir el diari sencer dels consells, de la saviesa i, fins i tot, de les manies que sobre la llengua vaig aprendre d'ell. Sovint em vénen a la memòria quan llegesc o quan vaig a escriure. Ahir, també. Quan vaig llegir una notícia datada a Brasília, on el governador d'aquesta regió brasilera ha fet un decret on prohibeix l'ús dels gerundis en les comunicacions de l'administració, vaig pensar en el mestre Dolç i la fòbia "argumentada, evidentment" que demostrava amb l'ús i abús d'aquest temps verbal. Com anècdota, encara que no vingui al cas en una columna tan casolana i prosaica com aquesta, record que un dia m'il·lustrà sobre una expressió que trobava sublim i que només d'ell l'he sentida: continua a ploure, usà per corregir-me l'expressió està ploguen. Hermosa composició que avui, en petit homenatge al savi, vos particip per si volguesseu revifar-la.

Però deixem la sublimitat per aquells que poden exercir-la i tornem a la quotidianitat que ens conforta en les nostres limitacions. L'agosarat governador en té la mesura plena d'allò que ens l'omple tots: la imprecisió calculada de les administracions en les comunicacions que les comprometen. Estudiant, pensant, planificant, dissenyant, resolvent... són les formes verbals més habituals dels nostres governants. Res no els compromet perquè l'acció es fa però només en fer-se ja es justifica. No s'engrunen amb dades i s'amaguen en la indefinició del gerundi. Tenim una excepció, malgrat podria no haver-se imposat des de la voluntat governamental sinó des de la impaciència dels mercaders: demà posarem, esper, punt i seguit al gerundi més enrevessat d'aquests primers mesos de govern de centreesquerra. Sigui ordit per uns, pels altres o per consens entre ells, demà venç l'autoimposat termini per l'estam estudiant en el tema de l'hospital de referència.

Així com van les coses, qualsevol cosa afirmi aquí pot ser la primícia més perseguida o la cagada més indocumentada. Així que, amb la prudència que em queda, no faré messions de les que m'hagi d'empegueir. Per sentit de país: Son Dureta. Per sentit d'Estat: Son Espases. Per sentit d'oportunitat: Son Pons. I per sentit comú? La pregunta es contesta amb una altra: o n'hi ha? I, en cas afirmatiu, on? No hi ha sentit comú en l'injustificat incompliment, per part del fugat Matas, de la unanimitat parlamentària aconseguida al voltant de la reforma de Son Dureta. Molt menys, en la tria de Son Espases ni en la apedaçada concessió. No el trob en el desconeixement de la realitat que demostraren els progressistes quan eren oposició. No perd el temps en cercar-lo en les lluites intestines que només serveixen per demostrar desunió en el govern Antich... Sentit comú: els menys comú dels sentits.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris