algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

No, Toni, no ens faran callar

He quedat torbat aquest diumenge de capvespre per la sorprenent i dura notícia de la mort, ràpida i inesperada, d'una de les figures més emblemàtiques de la incansable pugna mallorquina pel reconeixement dels drets de la nació catalana, per la salvaguarda del territori i el paisatge, i per la normalització de la nostra cultura i de la nostra llengua. Antoni Roig, l'ànima d'Al-Mayurqa, ens ha deixat amb un pam de nas.

Només fa dos anys que Al-Mayurqa va celebrar el desè aniversari, i deu anys dins la història no són res, ni dotze o tretze, com ara, però aquesta curta història musical del grup ha estat intensa, perquè amb les seves tonades, i sobretot amb les seves lletres, ha duit, arreu de l'illa i a molts d'indrets de fora, el clam dels mallorquins pel respecte a la nostra identitat i al nostre patrimoni. Sempre que hi ha hagut mogudes per la causa del país, allà hem trobat n'Antoni Roig i Al-Mayurqa, i darrerament sobretot el trobàvem a tots els actes per salvar La Real.

Antoni Roig vivia en una actitud constant de denúncia de la situació de desfeta social i cultural a què ens ha duit la situació colonial que patim des de fa segles els balears en particular i els catalans en general, i aquesta actitud era ja un model a seguir per a molta de gent. Una actitud de denúncia i de rebel·lió contra la marginació que patim com a catalans i contra la destrucció que sofreix el nostre territori per purs interessos especulatius sovint de gent de fora, encara que també n'hi ha d'aquí. Aquesta denúncia i rebel·lia era respectuosa amb tota la gent que ha arribat aquí, des d'altres cultures i altres llengües, per pures necessitats vitals, però així i tot va tenir qualque pic problemes per haver dit coses incòmodes als interessos dels especuladors i dels aliats locals dels depredadors nacionals-culturals. Una de les seves darreres discussions (per dir-ho suaument) va ser amb l'ajuntament de Pollença, l'abril passat, per haver manifestat durant una actuació la seva disconformitat amb celebracions com la Feria de Abril i haver-se manifestat contra determinats personatges a qui considerava traïdors als seu país. Era una persona amb les idees clares i fixes sobre la situació en què ens trobam, i això mai no agrada als defensors de l'orde vigent imposat.

Antoni Roig, i amb ell Al-Mayurqa, ha estat un element essencial en el moviment de recuperació nacional de Mallorca, amb un missatge simple i clar que, vehiculat a través de la música, ha arribat a un sector ample de la població. Ha fet una feinada extraordinària per a retornar-nos els nostre orgull com a poble, una feinada que fa ben poc s'ha vist culminada en el seu darrer disc, Temps de revolta, amb un títol que ja ho diu tot.

Toni Roig se n'ha anat, però la seva música i el seu coratge, la seva decisió i la seva lucidesa, la seva estimació per Mallorca i pels Països Catalans, la seva defensa a ultrança de la llengua catalana, quedaran per a sempre i el faran viure entre nosaltres mentre nosaltres com a poble mantenguem la nostra existència.

No, Toni, com tu bé dius, NO ENS FARAN CALLAR, i els que quedam mantendrem ben fort aquest missatge en memòria teva.
Adéu, amic. Fins sempre!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris