lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Giacometti i tota aquesta guarda

Dinàvem, adesiara dinam, solem ser quatre, cinc o sis, fèiem una mica de rentrée, m'agrada trobar-me amb aquests amics i fer un dinar normal, a un cafetet del carrer de Peraires, el du un matrimoni que tracta bé les persones i ens serveix plats senzills, boníssims, bé de preu. Què més vols, per estar bé, que uns amics, un dinar senzill, i la seguretat que els entens i que t'entenen, que te transfereixen les seves experiències, les seves impressions, els seus pensaments, sempre destil·lats per una mirada independent, pròpia d'unes personalitats autònomes.

Et carregues d'idees per a lectures, comprens que has de matisar el punt de vista sobre determinades qüestions, se't fan veure coses en què mai no hauries reparat. També és molt terapèutic, perquè, si avui te trobes una mica entabenat, envies un missatge, a quina hora?, a les 14, OK, i això és tot. Saps que t'esperen dues hores de companyia de persones intel·ligents, cultes, amb sentit comú "o sia, sorprenents i revolucionàries sense bombes", i aquesta perspectiva ja et fa sentir com a persona i tot. Ahir no anava ben bé així, però, perquè l'actualitat pesa com una llosa. Tant com ens costa, als mallorquins, carregar-nos d'il·lusió amb un projecte comú, i, ja ho veus, arriben aquests i tot se'n pot anar en orris, mentre que el Bloc pretén fer-nos creure que té el do de la ubiqüitat, que pot ser promiscu i alhora immaculada concepció, diu ell. El panorama és tèrbol, decebedor, servidor em permet de renyar-los: per què hi creguéreu tant? Es pot voler arraconar el PP sense necessitat d'il·lusionar-se amb els que l'han de succeir, aquesta part de la vida és així de grisa, però només és una part de la vida. Cert, diu l'altre, heu vist l'exposició de Giacometti al Gran Hotel? Per exemple. O sobretot. Giacometti sempre tengué clar que primer és la vida, que l'art no és art si no és la vida. Nosaltres hauríem de tenir clar que primer és Giacometti, i així aprendríem a situar tota aquesta guarda en el seu lloc, que està molt per davall del que creim si no hem vist Giacometti. Els seus dibuixos, els gravats, les litografies, uns quants olis, un parellet d'escultures, basten quatre retxes per confirmar que la humanitat no està condemnada a ser com aquesta guarda. L'art et dóna perspectiva. Giacometti et cuida l'esperit amb intel·ligència i amor, quatre retxes. Va dir que, en cas d'incendi en un gran museu, salvaria primer un moix que totes les obres d'art. I si l'incendi es produís en el moment en què tota aquesta guarda fos de visita al museu? No m'estiris la llengua, diu ella, no m'estiris la llengua.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris