nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

El referèndum d'Ibarretxe

El president del govern basc anuncià l'altre dia que convocarà, sí o sí, un referèndum per segellar el privilegi d'autodeterminació unilateral. Se demanava a si mateix, retòricament, de què serviria l'autonomia si un president basc no pogués convocar-lo. Doncs ell ho sabrà millor que ningú, perquè serveix un president basc. Quant a l'autonomia basca, ha servit, i de molt, per millorar la vida dels ciutadans d'aquella regió fins a nivells que són envejables i envejats a la resta d'Espanya. Nivell de vida, val a dir-ho, que ha estat possible assolir gràcies a un injust sistema de finançament "el concert que se dota del «cupo»" que la Constitució de 1978 consagrà no per res de «fueros» històrics sinó "tal com reconegué en públic Jordi Pujol" com a suposat instrument per demostrar al nazisme violent basc que se podia ser més autònom que la resta i que la violència no tenia sentit. Pretensió vana, pel que s'ha vist i patit durant aquest últims trenta anys.

Les paraules d'Ibarretxe són tan desbaratades que cal suposar que ni ell mateix se les creu. Si se les cregués provocaria una crisi política nacional de conseqüències inimaginables. Perquè és obvi que el país en general i el nostre govern en particular no pot acceptar de cap manera la convocatòria del referèndum. De fet, fins i tot en el seu partit ja han aparegut les veus escèptiques davant la possibilitat que s'arribi a dur a terme. No cal ser escèptic. Se pot tenir la certesa: és impossible que passi. I és impossible que Ibarretxe s'ho cregui. Aleshores per què ho proposa?

Igual que passà amb el seu famós primer Pla, se tracta d'un càlcul polític doble. Per una banda, el president basc, llest com és, recupera allò que se'n diu escriure l'agenda política. Amb la victòria de Zapatero a les generals de 2004 Catalunya ocupà el centre del debat polític nacional. La polèmica basca s'arraconà. Un arraconament en el qual hi tengué molt a veure el fet que hagués guanyat la presidència del PNB Jon Josu Imaz, que se convertí en el gran aliat de Zapatero. La conseqüència directa de l'eix Imaz-Zapatero, i alhora el protagonisme de la polèmica catalana, deixà sense espai polític el president basc. Durant els darrers tres anys i mig Ibarretxe ha semblat més un polític en retirada, amortitzat, que no un polític amb futur. Tot ho feia parèixer així. Fins que les jugades a l'ombra de Xabier Arzalluz en contra d'Imaz deixaren aquest últim sense possibilitats i s'hagué de retirar. Amb la retirada "també" per la lluita de la presidència orgànica del seu suposat contrincant, Joseba Egibar, el referent del nacionalisme basc tornava a ser només un, Ibarretxe. Tanmateix, després del fracàs del seu primer Pla i l'evidència que mai Espanya se suïcidarà, necessitava quelcom nou. Un nou cop d'efecte. L'ha assolit plenament. Amb l'anunci de la convocatòria del referèndum impossible. Aleshores per què?

Doncs cal suposar que usa la proposta "i és la segona part del càlcul" com a mer instrument d'estratègia electoral. Si ell és el candidat del PNB a les pròximes eleccions autonòmiques amb una proposta així "perquè és evident que no hi haurà acord amb Madrid i no se celebrarà prèviament el referèndum", se presentarà a les urnes amb allò que políticament pot atreure el vot dels desencantats del nazisme i recuperar per al PNB un nivell de vot com quan guanyava amplament. I no, com passà la vegada anterior, anant de rota batuda. Aquest és el càlcul, si més no. El problema és el rics seriós de tancar les portes.

Si el PNB no fa anques enrere "la qual cosa no se pot descartar" se la jugaria a guanyar per majoria absoluta o, en el seu defecte, a governar amb EA i els nazis. Un escenari que ja ha fracassat. I, de passada, obligaria el PSOE a, d'una manera o d'una altra, endurir el seu discurs i actitud front a Ibarretxe per a la qual cosa només podria tenir el PP al seu costat. Massa perillós, tot plegat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris