algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La targeta intermodal i el publicista vident

Aquests dies m'he recordat de la campanya publicitària sobre la targeta intermodal, que va aparèixer a la premsa el primer trimestre d'enguany. No és perquè la targeta a partir d'ara, si tot continua igual, podrà ser més intermodal que mai: sovint, a més de trajectes en tren, autobús i metro, en podran fer en gòndola.

Me n'he recordat per un altre motiu. I he tengut la sensació que en aquell moment vaig fer-ne una valoració negativa massa precipitada (sort que no la vaig publicar). Els anuncis reproduïen una d'aquestes targetes a nom i amb la foto d'un personatge històric sobre un fons de text que deia «Per viatjar amb tren, autobús o metro per Mallorca, [nom d'un personatge famós] tindria la targeta intermodal». I més avall hi posava: «Ara pots tenir la targeta que farà història».

Aleshores vaig pensar que en aquesta campanya s'hi reflectia l'alarmant decrepitud dels referents culturals propis dels qui n'eren responsables, ja que, per promocionar l'ús d'aquestes targetes, els principals destinataris de les quals devíem ser els qui vivim a Mallorca, es recorria a personatges com Marco Polo, Verne, Ibn Batuta, Tintín, Livingston, Vasco de Gama, Saint-Exupéry, Willie Fogg, Lawrence d'Aràbia, Amundsen o Elcano. Ni un d'aportat per la nostra cultura, excepte "segons alguns parers" Cristobal Colón (sic) i Ali Bei, que podríem sospitar que hi era per descuit (en realitat es tracta de Domènec Badia, espia, aventurer, cartògraf... nat a Barcelona el 1767 i mort a Damasc el 1818). Cap referència evident a personatges unànimement vinculats als viatges (reals o imaginaris) i al nostre país, per naixement (com haurien pogut ser Ramon Llull, Jafudà Cresques, Guillem de Torroella, Jaume Ferrer, Antoni M. Alcover...) o per estreta relació (l'arxiduc Lluís Salvador, George Sand...). Podria ser, vaig pensar, que la targeta intermodal s'hagués concebut com a complement de la targeta verda: una era per als estrangers i al final la pagàrem els d'aquí; i l'altra, que havia de ser per als d'aquí, l'adreçaven als estrangers.

La impressió que en vaig tenir aleshores va ser que aquesta campanya era un exemple dels qui actuen com si només poguéssim recórrer als nostres referents culturals quan són el tema, i no com a exemples o il·lustracions de discursos o converses que parlen d'altres coses (com aquells altres que creuen que el català només és per usar a la classe de català).

Però hi havia un altre detall. En les tres targetes diferents que il·lustraven la campanya i que vaig poder veure, n'hi havia una a nom de Cristobal Colón (sic) i una altra a nom de Julio Verne. Fixau-vos que el descobridor d'Amèrica, fos mallorquí, principatí o genovès, no hi apareixia ni com a Cristòfol Colom ni com a Cristoforo Colombo, sinó com a Cristobal Colón (amb falta d'ortografia inclosa). Però és que això mateix passava amb Verne, que no hi sortia com a Jules (en francès) ni com a Juli (en català), sinó com a Julio. O Thomas Edward Lawrence, que en el text del fons no hi posava Lawrence of Arabia ni Lawrence d'Aràbia, sinó Lawrence de Arabia (sort encara que no hi deia Lorenzo). Vaig pensar, mira per on, ara que podem tenir el nom en català en el carnet d'identitat arriba la targeta intermodal i l'hi hem de tenir en castellà, fins i tot els estrangers. Però no, després vaig veure que Marco Polo tenia la targeta amb aquest nom o que, en el text del fons, Willie Fogg era Willie i que Saint-Exupéry era Antoine. La causa de tot això era una altra: encara que els anuncis fossin en català, tots els noms que hi apareixen havien passat pel sedàs de la cultura castellana i s'hi usaven tal com s'hi solen usar (uns, els més freqüents, adaptats al castellà; i els altres, en la forma original).

Probablement els responsables de la campanya (el publicista i el polític), ni se'n temeren del bunyol, vaig pensar. I això no és cap excepció, sinó que comença a ser freqüent. Semblava un exemple més de la incapacitat de pensar i d'actuar sobre la nostra realitat amb ulls propis. Era una manera d'explicar-me la banalitat dels desbarats de la campanya (en el sentit que «banal» té a Nacionalisme banal, de M. Billig) i moltes de les decisions polítiques (i d'altra índole) que es prenen sobre Mallorca, que, en lloc de cercar el benefici dels qui hi vivim, cerquen el beneplàcit dels qui la volen sucar.

Això pensava, fins no fa gaire. Però començ a sospitar que el publicista devia ser un vident bona persona i, després de l'episodi dels fums de l'estació Jacint Verdaguer, va intuir que aquestes coses (o de més grosses) continuarien passant, i cregué que els únics clients que podria tenir la targeta eren personatges ficticis, aventurers acostumats a passar calamitats, experts navegants o autors capaços d'imaginar-se un «Viatge al centre de la Terra» o les «Vint mil llegües de viatge submarí». I millor si eren de fora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris