algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Se'ns ha eixugat un torrent

No m'agrada obrir el diari i trobar, enmig dels centenars de patiments aliens, la notícia que el m'acosta. Ahir va ser un d'aquests dies que maleeixes la portada dels diaris perquè ni tan sols t'ha atorgat temps per mesclar el teu mal entre tots aquells que a pesar seu són anònima notícia. Saber que Toni Roig havia mort no és una bona manera de començar el dia. En la tristor, un clàssic d'aquests moments: la remembrança del viscut i l'angoixa de no poder dir o fer allò que ni feres ni digueres. Ell era la força allunyada dels dubtes. Jo, ja ho sabeu, dubt fins i tot massa. Teníem amics comuns i enemistats compartides i dues maneres d'estimar el país que, per part meva, no m'impediren mai reconèixer la vàlua i el servei que feia la seva. Puc dir, sense por d'equivocar-me, que ell reconeixia la meva per damunt del que jo estic disposat a reconèixer i, sobretot, del què ens separava. No va prendre pel camí fàcil, no ho cercà, i es mantengué fidel a una terra petita i a una llengua immensa. No anam sobrats de gent com ell, valent i generós, i ens ha fet la putada d'anar-se'n ara que les seves certeses són necessàries per il·luminar dubtes, fins i tot, per fer de referent a noves generacions que creixen sense utopies i es fan vells abans que madurs. No tots, és clar, i en els concerts d'Al-Mayurqa confortava veure fills de les nostres generacions sentint allò que les cançons no amagaven darrere subtileses metafòriques. Perquè en Toni no era subtil ni dissimulava per semblar més gran del que era: es vessava a cada cançó i a cada vegada que la cantava sense que l'importàs la quantitat del seu públic sinó la sinceritat del missatge. Si agradava, mel, si no ja sabia que el seu no era un camí d'èxits amb contractes milionaris i mitjans posats a balquena per a la promoció.

Quanta plataforma, grup o col·lectiu l'anà a cercar per defensar la llengua, la terra i la seva gent, és a dir, la pàtria, el trobà sense recances ni modèsties d'impostura. Ferm, en primera fila, amb la mescla d'emprenyadura i d'ironia que l'alimentava tant com l'estima a allò que som i hem estat. Es necessita una dosi elevada d'optimisme per creure que encara podem ser, que no tot s'ha perdut traït pels doblers. També, per fer-nos saber que el folklore no és melangia pel passat perdut sinó combat pel futur a guanyar. La música popular si s'estanca es podreix i queda en els museus de naftalina i de guardes de seguretat. Amb ell, amb ells perquè, per sort, no estava sol, la nostra música ha estat viva i amb ganes de viure. Viva i quotidiana: propera als sentiments; i la ràbia n'és el més lògic després de veure com ens han i ens hem venut. Quina putada, la seva partida sobtada i silenciosa, contrària al torrent de passions i d'il·lusions que d'ell fluïen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris