nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Camps i la TV3

Ara resulta que al País Valencià el seu president els ha sortit amb aires de grandesa i es vol convertir en un gran estadista i ser recordat pels segles dels segles com el llicenciat en dret que va esborrar el zaplanisme per instaurar el campisme. Francisco Camps, un misser que de potra i casualitat governa el País Valencià, vol fer història. Diguéssim que aquest militant del PP va començar pels clàssics romans i va adoptar el paper de Brutus davant del Cèsar mentre li clavava la ganivetada al rei del ciment i de Benidorm Eduardo Zaplana "Atila, allà on va ell no hi torna a créixer l'herba". Només hi ha un emperò, Cèsar ja no es va aixecar després de les idus de març, i Zaplana jo el veig encara maquinant amb Àngel Acebes com acabar de destrossar la vida de Mariano Rajoy. Que no sé si m'enteneu, me la du fluixa, vaja, allà ells.

Ara que ja havia trobat el seu perfil històric en el paper d'un traïdor, ha decidit fer-se estadista. I repassant a parts iguals el diccionari i els llibres d'història ha descobert la paraula censura, la paraula corrupció, la paraula especulació i una llista de personatges a les enciclopèdies que l'han enlluernat: de Franco a Hitler i de Mussolini a Stalin passant una mica per Salazar, per nombrosos dictadors africans i per aquell jove tan maco de l'Iran i aquells bons al·lots de Birmània.

I així, agitant la coctelera de l'aigua de València amb la seva bona amiga Rita Barberà "ah, però hi ha amics en política?" varen inventar-se la Copa Amèrica i el gran negociet d'especulació que hi duia incorporat, i després va ordir la gran infàmia (per cert, segons els corresponsals desplegats sobre el territori, en Camps agitava i la Rita s'ho bevia, però aquest extrem no ha pogut ser confirmat del tot, perquè ho feien al reservat on també es va veure entrar en diferents moments el Fabra, ja sabeu, el barrut de Castelló). Com tots sabeu, la gran infàmia és allò que necessita tot polític amb vocació d'estadista per passar als llibres d'història. Si us hi fixeu, els llibres d'història passats no diuen grans coses de segons quina gent, però són plens de pàgines referents a, per exemple, Felip V. Els d'història del futur tendran un apartat ben destacat per a George Bush, el gran dictador mundial.

Camps no aspira tampoc a la gran història, però sí a ocupar un lloc en els manuals d'història locals, en aquells llibres que obligarà a estudiar-los en castellà als estudiants del País Valencià, aquesta denominació que tant els toca allò que no sona als peperos valencians i que és l'única autèntica i vàlida, malgrat que la seva bazòfia d'estatut digui el que digui, i que la constitució digui el que digui "incís, convindria que la tornéssim a votar la constitució, perquè jo no hi vaig poder dir res en el seu moment, i molts dels que hi digueren que sí, malauradament ja no són entre nosaltres". Ara, la gran infàmia, vista que la paraula corrupció i especulació ja us he mig insinuat com les ha fetes servir, té a veure amb la paraula censura. Tot Règim que es preui "i sí, és el moment de recordar que també Hitler va guanyar unes eleccions" ha de vincular la seva acció de govern d'una manera o d'una altra a la paraula censura. Així, a Birmània diuen que la BBC és una mentidera mentre agonitza sobre el terra el cadàver d'un periodista japonès, a Rússia maten els periodistes, i al País Valencià, no sé si perquè estan imbuïts per l'esperit faller o perquè són més ases que els altres directament tanquen una televisió, la TV3. No vegeu en això més que el desig i la voluntat de passar a la història. Francament, la megalomania de Camps i els seus és la que du el País Valencià a la desfeta final. Sense que TV3 els ho pugui explicar als mateixos valencians. Ja tenim la infàmia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris