algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

En Roig i negre: adéu amic!

Com podreu entendre, després de la mort de l'amic Toni Roig, un servidor té ben poques ganes de parlar de futbol. Ni la repassada que li va fer el Betis al conjunt de Manzano em sembla tan important davant la desaparició d'en Toni.

Ahir, a la mateixa hora que començava el partit entre el Betis d'Héctor Cúper i el Mallorca, m'arribava la notícia de la mort, inexplicable, incomprensible, increïble, d'en Toni Roig. En Toni Roig carismàtic, en Toni, roig com el seu llinatge, en Toni Roig músic i cantant d'Al-Mayurqa. En Toni Roig, membre del consell assessor i de la comissió de cultura popular de l'Obra Cultural Balear.

No li interessava gaire el futbol, a en Toni. El futbol que amb tot el seu muntatge, amb totes les seves passions, amb tots els seus bilions d'euros i amb totes les seves guerres televisives ens sembla més banal que mai davant la mort d'un amic.

Ahir, visquérem el matx entre el Betis i el Mallorca com si transcorregués en un segon pla, com si tot allò que passava al camp abans anomenat Benito Villamarín, i ara Manuel Ruiz de Lopera, es mogués en l'àmbit de la realitat virtual.

El futbol ens importava tan poc com a en Toni. O menys encara. Mirava el partit, veia amb preocupació el que succeïa sobre el terreny de joc, però no hi prestava atenció.

Res ens podia fer reaccionar, com succeïa al Mallorca. Res podia tornar al primer pla del nostre interès el matx entre els de Cúper i els de Manzano. Ni la targeta color roig, com el llinatge d'en Toni, a Ballesteros (i al darrer minut a Güiza), ni el gol d'en Xisco (estava escrit que el manacorí marcaria contra el Mallorca), ni els dos posteriors, ni el mal joc dels mallorquinistes, ni que l'amic Cúper hagi salvat (de moment) el seu lloc d'entrenador del conjunt andalús, ni... res! Ahir, el Mallorca va perdre un partit i ho va fer de manera clara. Ara bé, Mallorca ha perdut molt més amb l'adéu d'en Toni, un home compromès.

Ahir li cantàrem al Mallorca aquests versos extrets de la cançó Avui inclosa en el disc Temps de revolta que Al Mayurqa acaba de presentar:

«Avui no et puc estimar  

Ara és temps de revolta,

Vine amb mi a lluitar  

Si no tens l'ànima morta».
Ahir va ser un diumenge en Roig i negre.
Roig com en Toni, com els seus ideals, com la seva música, com les seves gloses picants i compromeses.
I negre com el dol de la Mallorca rebel, de la Mallorca insubmisa, de la Mallorca lliure que avui plora la pèrdua d'un del seus puntals, d'un dels seus ariets. D'un dels seus trobadors privilegiats, compromès amb la recuperació de la nostra cultura popular i tradicional, compromès amb la defensa de la nostra terra, del paisatge, del territori, de la nostra llengua, de la nostra cultura.

En Toni Roig, compromès en la lluita per defensar la Real, mereix el nostre homenatge, l'homenatge dels que continuen oposant-se a la construcció del macrohospital, l'homenatge de xeremiers i músics en general i l'homenatge de tota la gent que gaudeix de participar en les ballades populars que tant ajudà en Toni Roig a dignificar.

Ja em perdonareu els que fèieu comptes de llegir aquí qualque aportació a les anàlisis del partit d'ahir entre bètics i mallorquinistes, però ahir roig i negre no eren els colors del Mallorca, ahir Roig i negre eren els colors de la nostra pena. L'enyorança per en Toni Roig i la negror del nostre dol per la mort d'un amic. Ahir fou un dia trist, molt trist. Negre, ben negre. Fosc.

Fa deu anys en Toni Roig i la resta de gent d'Al Mayurqa posaren música a un poema d'un servidor titulat Adéu Amic del qual m'agradaria recuperar els darrers versos i dedicar-los a en Toni Roig.

Però les teves passes han fet camí  

I ens han mostrat la drecera, Per assolir el somniat horitzó;

I en aquest horitzó fet de desig  

Quatre barres i una estrella, al fons  

I una Mallorca lliure enmig.
Adéu Amic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris