algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El forat negre

Una dada curiosa: hem regalat a l'espavilat Calatrava per fer quatre retxes "inclosa la signatura" més o menys la mateixa quantitat que costà tot el projecte de reconstrucció de Son Dureta. La diferència entre un esborrany de teatre i un projecte d'hospital és a l'abast de la majoria dels privilegiats cervells que assistiren orgullosos al darrer Consell de Govern del matisme. No de tots, és vera. Però per a la majoria que ho entenen és mal d'empassar que no tenguin el més mínim dubte i que no sentin vergonya de la tudadissa. N'hem vistes de més grosses, de corporatius silencis més punyents, de més canines submissions als deliris del líder, però això no lleva que aquesta, tal vegada per ser la darrera, ens quedarà destacada en l'inventari de matistes despropòsits. Ara mateix, el nou govern, a més d'esbrinar si aquest darrer excés de nou ric (bufa, en bon mallorquí) acompleix tots els requisits legals perquè ens l'haguem d'empassolar sense vaselina, té per davant la inajornable tasca d'auditar els comptes que ens deixen aquells que disparaven amb pólvora de rei. Potser s'hauran de demanar responsabilitats (el potser és una cautela gairebé jurídica, innecessària si ens creim les múltiples notícies que parlen de massiva destrucció de documents i esborrat de memòries electròniques), però aquestes no són el principal motiu de la urgència per conèixer els números.

Si s'ha de gestionar el forat, convé conèixer les mides no sigui cosa que no toquin voreres. Probablement serà un autèntic forat negre que, cal recordar-ho, és una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Les tenebres financeres amenacen d'empassolar-se la capacitat de maniobra de qualsevol govern. Des d'aquest convenciment, i amb la seguretat que el nou govern Antich ha d'emprendre importants i urgents inversions "especialment, en transport i educació" si no vol perdre per punts, és que m'agradaria confiar en la paraula del govern del PSOE i en la camaraderia dels socialistes messetaris. He dit m'agradaria confiar perquè hi confii poc. La setmana que ve tendran una mossa més en la corretja on llueixen les comunitats autònomes, les capitals i els pobles comandats per les seves sigles i aquesta conquesta quantitativa ja els basta. Sabem que l'aportació d'escons balears al Congrés és minsa, quasi irrellevant, i aquesta és l'única dada amb valor permanent.

Ara bé, la realitat electoral de Balears, amb quasi la meitat de la població fidel al PP, pot deixar la legislatura progressista com una anècdota quasi irrepetible si aquesta vegada no rep el suport de la Hisenda comuna. A més a més: ens ho deuen per pura justícia distributiva, i així ho han reconegut. Només faltaria que després de tots els discursos per justificar l'Estatut català des de la generalització dels greuges regionals, aquests desapareguessin de l'agenda perquè ara no els necessiten en l'argumentari. Seria una presa de pèl excessiva, fins i tot per la passiva resignació dels illencs que encara no semblam farts que ens mengin les sopes damunt el cap.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris