algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Un país endeutat

Històrica-ment, en temps de crisi econòmica, guerres i precarietat els governants aplicaven talles especials als seus súbdits, malgrat es tractés de mesures antipopulars que erosionaven la imatge del poder. No fa gaire, encara, els nostres padrins entregaren l'or i la plata per encunyar moneda i aportaren possibles per sostenir una guerra. El passat de les Illes Balears ha estat condicionat, durant segles, pel deute i per l'especulació lliurada des del poder, amb organismes que convendria no desintal·lar mai de la memòria. De fet, en la cultura popular mallorquina encara resta molt viva aquella dita de «tenir mes deutes que es Govern». Ara, tanmateix, els temps són diferents i els bons gestors públics, almenys aquells que l'opinió pública té cura de valorar i de promoure com a icones de l'èxit, fan tot just el contrari d'allò que recomana el sentit comú i l'experiència del passat. El bon gestor, seguint aquests valors, és aquell que té la capacitat suficient per endeutar i justificar-ne l'operació, fent seva aquella dita de «menjar i beure, lo que no es pague que es quede a deure». Aquesta filosofia hauria constituït, pel que sembla, una constant de la gestió dels darrers quatre anys a les Illes Balears. Una direcció que, en alguns casos, ha deixat el país amb els fems al mig de la plaça i el compte sense pagar. Ha fet de les seves, sense miraments i sense consciència, fins i tot després d'haver dimitit i de ratificar el seu fracàs polític. El paisatge econòmic que s'espera, pròximament, no és d'allò més atractiu per a les famílies i per a les classes populars, en general. No obstant això, no convé tampoc que ningú no s'abrigui abans de ploure, però és menester tenir molt present i aferrar-s'hi molt fort a allò que haurà de ser el model de gestió pública a partir d'ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris