muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Les cacofonies del Consolat de Mar

Si a qualcú li quedava qualque dubte de les motivacions que han dirigit el govern Matas, les darreres decisions, ja en temps de descompte, les resumeix perfectament: un govern al servei dels amics del líder i per a major glòria seva. No m'entretendré en la validesa del projecte de Teatre de l'Òpera que ens ha costat 200 milions de pessetes ni amb la seva qualitat artística: no és la meva feina. Però m'agradaria saber quantes retxes incorpora aquest esborrany per a costar tant, com es pot encarregar un servei d'aquesta quantitat sense la més mínima publicitat o sobre quins estudis se sustenta pel que fa a mobilitat i impacte paisatgístic a terra i d'orografia marina i impacte ambiental a la mar. Un govern, encara que estigui presidit per un pretensiós, ha de complir uns tràmits de transparència administrativa per autoritzar una despesa d'aquesta quantitat i uns altres de publicitat, de debat públic i de consulta. Sé del cert que els tràmits no han estat impediment suficient per a fer el que més convenia al selecte cercle de perilloses amistats del president. Però, almanco, s'ha procurat dissimular i atorgar-li rigor en les formes malgrat el fons s'ha dirimit en taules de restaurants, llotges de camps de futbol o vaixells de luxe. Aquesta vegada ni això. El pretensiós president decidí, amb la sapiència infusa, què, qui i on s'havia de fer una de les obres més impactants, menys demandades i més cares de la nostra història. Els matisme il·lustrat (tot pel poble però sense que el poble espenyi un bon negoci) en estat tan pur que fins i tot el jutge de la Junta Electoral s'escabellà i aturà la presentació de tan particular (mai tan ben dit) projecte. Ell se'n va i el darrer que pagui el beure.

La història dels convenis amb l'escoles de l'Opus "l'altra fermall per adobar el final del matisme" és calcat de l'anterior. Sense ni publicitat, els terrenys públics del Parc Bit canviaren d'ús i es veneren (és una manera de parlar) a preu de patató al grup que més li convenia. No content amb mostrar-se tan esplèndid amb els nostres doblers, el fugitiu Matas ha fermat la subvenció pel curs que ve que arrodoneix el regal. Poc importa que sigui el primer cas de conveni amb una escola sense acabar ni garanties fefaents de que estigui llesta per setembre, sense consell escolar ni projecte de centre, que practiqui la segregació dels alumnes segons el sexe, que existeixin fundats dubtes sobre la fidelitat al projecte urbanístic... i, sobretot, que sigui un declarat instrument d'adoctrinament amb vocació de que el paguem entre tots. El pretensiós president en funcions deu estar tan segur de que tot el que envolta l'opusdesià projecte frega la legalitat que no ha deixat pel legítim govern sorgit de les urnes la decisió de quedar bé amb aquells que són col·laboradors agraïts dels conservadors. Ni un favor sense tornar; no fos cosa l'encalcin per devers els EUA amb papers com mentre o amb cacofonies de promeses amarades per les parets del Consolat de Mar. El més pretensiós dels governants, aquell que no s'amagà d'inscriure en les monedes que era el nostre cabdill per la gràcia de déu, també cregué deixar-ho tot «atado y bien atado».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris