nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

La veu dels silencis

Els que no volen entendre quina és la realitat política d'UM asseguren saber que en la decisió presa han pesat les denúncies per corrupció vigents. Diuen saber del cert que el PSOE ha bescanviat el suport al president Antich pel menfotisme de la Fiscalia Anticorrupció en els casos que puguin afectar uemites. Pos l'actuació del fiscal Cardenal en els casos Mapau i Bitel per testimoni que saben de què parlen. Però no diuen que la Fiscalia només és una part i no la més important en aquests casos. De fet, si hem de seguir el joc de l'aznaritat i assimilar les associacions de jutges als diferents partits polítics (joc macabre i vergonyós que denigra jutges i polítics, especialment quan no hi ha manera de diferenciar-los) veurem que la dreta, inclosa l'extrema dreta, té una presència majoritària en la judicatura. Fins allà on jo sé, és el jutge l'únic amb potestat per tancar un cas, especialment si hi ha acusació particular que substitueixi la suposada inapetència fiscal. És per això que no hi ha motius per creure's que l'hipotètic pacte de silenci tengui més validesa que una declaració (vergonyosa, si fos vera) d'intencions.

Però aquest no és l'únic silenci que se sospita. El guant blanc i el bon rollo que cap al pacte de govern mostren aquells que actuaren despietadament contra l'anterior executiu progressista, també, hipotèticament, l'hem de relacionar amb els actuals llogaters de la Moncloa. No és el mateix atacar frontalment un govern autonòmic, sense ni policia ni inspectors d'Hisenda ni servei diplomàtic a l'estranger, que un altre d'igual però apadrinat per l'estatal.

El famós cosí de zumosol que guarda les espatlles al futur Govern de les Illes Balears (i que hi ha posat tot el que podia perquè fos possible) no és un enemic desitjable per aquells que depenen massa de les decisions que pugui prendre. Es pot conspirar contra un govern però es necessita qualque cosa més que els tractors al carrer i pagar males notícies sobre turisme en diaris estrangers. I, sobretot, es necessita no tenir el sostre de vidre perquè l'aparell de l'estat no el faci miques. Hi pot haver mitja dotzena de bojos desbocats però qui tengui la roba a l'estenedor se'n guardarà com de caure de seguir-los. És curiós que aquest silenci no ocupi planes d'aquelles que s'omplen amb contubernis suposats i conspiracions sospirades. Serà que la roba a l'estenedor guarda molta gent del fred que fa fora del sistema.

No som qui per valorar què era el millor per a la senyora Janer, si asseure's entre els llops que li han fet la pell o renunciar a l'escó que guanyà a les urnes. Esper que hagi fet el millor per a ella. Però el seu cas, des del principi al final "si és que ha acabat" és un pèssim precedent per a aquells que sospiram amb una regeneració democràtica. Ningú amb dos dits de seny i amb vocació de servei a unes idees i a un poble no s'atrevirà a oferir-se als hermètics aparells dels partits. La fidelitat canina i el silenci degut per sobre de les conviccions i de la preparació és una pèssima lliçó a extreure d'aquest trist episodi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris