algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Robar a la bona gent

Aquest diari publicava, a l'edició d'abans-d'ahir, un fet que feia que els lectors sentíssim vergonya aliena. Us en faig cinc cèntims: a una família que tenia cura d'un motorista accidentat, li varen sostreure una bossa de mà, amb una càmera fotogràfica i diners, de l'interior del seu cotxe. El cotxe estava aparcat a una de les voreres de la carretera, concretament la de Petra a Felanitx, i els ocupats feien el boca a boca alternativament al motorista amb la desesperació dels que saben que hi ha una vida que s'apaga. Finalment hagueren de rendir-se a l'evidència: les ferides eren greus i no pogueren evitar-ne la mort. És fàcil reviure l'escena de dolor i d'impotència. A posta posa la pell de gallina l'amoralitat del lladre o dels lladres. Quina condemna se'ls ha d'imposar, si la policia els aplega?

Estic convençut que el codi penal, encara que especifiqui al detall les actituds punibles del comportament humà, no té previst què s'ha de fer en casos com aquest. Hom diria que és cosa d'al·lotots. En concret: per la sostracció d'una bossa de l'interior d'un cotxe amb les portes obertes, no crec que el càstig pugui ésser res de l'altre món. I de presó, ni parlar-ne. Tanmateix, faig referència a una acció repugnant. Si arriba el cas, el jutge haurà de filar prim. Jo som dels que creuen que el càstig, provingui de qui provingui, i molt més si prové de la justícia, és sempre una bogeria. Però hi ha situacions que reclamen una sentència pedagògica, perquè, potser de manera irresponsable, s'han ferit les fibres més profundes de l'ètica. El lladre o els lladres d'aquesta bossa (un robatori menor, segurament) no poden al·legar atenuants. Eren poques les persones que envoltaven el moribund. Molt possiblement les que feien mans i mànigues per enganxar-lo a la vida i prou. De manera que no poden al·legar ignorància de la tragèdia que estava a punt de consumar-se. Considereu la seva explicació, en cas que es vegin obligats a donar-ne, que no variarà gaire d'aquesta: vérem trull, agafàrem la bossa i tocàrem el dos sense saber què passava. En realitat, estigueren a dues passes d'una persona que es moria i d'unes altres que feien tot el que sabien per salvar-la. I tanmateix no tingueren escrúpols a buidar-los el cotxe. Un delicte així més que provocar repugnància (que en provoca), desconcerta. Quin és el perfil humà i social de qui és capaç d'un comportament tan vil? Una hora abans d'escriure aquest article conduïa per una carretera de doble direcció i procurava retenir les cares dels conductors amb qui em creuava. N'hi havia que reflectien ensopiment o distracció; altres, tensió o crispació. Ni un somreia, això és cert. Però tampoc n'hi havia cap que em permetés entreveure la podridura moral de qui té penques de robar a qui dóna auxili a un ferit.

Després, mentre escrivia, he pensat que jo cercava encabir el delinqüent o els delinqüents en un perfil que no era el seu. Potser, en aquest cas, no hem de parlar d'una conducta delictuosa, sinó irresponsable. No hi queia. Lladres de bancs, carteristes, gent famolenca, grups marginals, cometrien una acció d'aquesta mena? No, i ara...? Això és propi d'un irresponsable o d'uns irresponsables. D'aquell o d'aquells que tenen una experiència virtual de la vida i desconeixen la magnitud del dolor, la dimensió dels sentiments, i també el compromís ètic (tant de mínims com vulgueu) que adquireix qualsevol de nosaltres des del moment que és al món. D'altra manera no puc trobar cap explicació lògica al robatori d'una bossa amb un mort de cos present. Tampoc no sé com acabar l'article. Podria escriure i escriure i la tinta em portaria a les clavegueres de la condició humana. De manera que escric el punt final. Això sí, em poso en la situació de la bona gent que ha estat robada, i comparteixo el seu desconcert. No afegeixo res més, flastomaria. Hi ha agressions, i aquesta n'és una, que en lloc de causar indignació feren en el viu. Són les pitjors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris