nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Flaquer, el favorit

Dins la graella de sortida de qui serà el successor de Jaume Matas qui té més números en aquests moments és Joan Flaquer. La política no és una ciència exacta i poden passar moltes coses, però tots els condicionants objectius apunten cap al fins d'aquí uns dies conseller de Turisme. Té l'edat perfecta (poc més de quaranta anys), formació jurídica sòlida, és catalanoparlant de Palma amb arrels a la Part Forana, molta experiència a l'administració autonòmica i, sobretot, és el favorit d'importants poders fàctics hotelers molt ben relacionatas amb Madrid i amb el secretari general del PP, Àngel Acebes, al qual ja li hauria arribat el missatge que «Flaquer ha de ser el nou Matas». També té suports mediàtics molt influents dins i fora del PP que no quedarien lluny d'aquesta iniciativa.

Massot, a Barcelona

La nit de dimarts a dimecres va ser gros al vol de baix cost de la companyia «Vueling». L'avió sortia de Barcelona cap a Palma a les 0.15 hores de la matinada. El bitllet, superbarat, valia 13 euros. De sobte, el passatge, entre el qual hi havia molt de jovent, va veure aparèixer com a viatger ni més ni menys que Jaume Massot, exdirector general del Territori del Govern Matas i imputat fins a les celles en l'escàndol Andratx. L'home anava vestit amb camisa de «guiri» color vermell i lluïa un pentinat de Clark Gable a «Allò que el vent s'endugué». Duia un maletí d'executiu, fet que produí un autèntic rum-rum entre els usuaris. Com se sap, la Guàrdia Civil ha descobert comptes a nom de familiars de Massot a les Illes Caimán. I la pregunta s'imposà: què feia Massot volant a hores intempestives en una companyia de baix cost? Si pretenia passar desapercebut, fracassà de totes totes.

Un president per a l'IEB

Qui substituirà Gabriel Janer Manila al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics?Ni idea perquè, per no haver, no hi ha ni conseller del ram, però alguns ja es fan il·lusions i comencen a sonar noms. Un d'aquests és el d'un conegut escriptor mallorquí, al qual telefonà un periodista tot interessat. La conversa va ser més o menys així: «És cert que seràs el futur president de l'IEB?». Resposta: «No ho sé perquè ningú m'ha dit res,... però tu no ets el primer periodista que em telefona per demanar-m'ho».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris