algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Transició i miratges

Fa pocs dies es commemoraven els trenta anys de les primeres eleccions democràtiques fetes a l'estat espanyol. El record d'aquell moment que ha passat a la història sota la denominació de transició ha donat lloc a multitud de valoracions. Com tot en la vida les valoracions van des de les eufòriques, que consideren la transició com un exemple modèlic de procés per passar d'una dictadura a una democràcia, fins a les valoracions més ponderades que tot i reconèixer mèrits a aquell procés també li reconeixen mancances greus. Personalment som més de la segona opinió, és a dir, que la transició té elements positius però també ha suposat una llosa molt gran per a les aspiracions de democràcia i autogovern que eren les principals reivindicacions de la gent i dels partits que no combregaven amb el franquisme. Perquè allò cert és que la transició s'ha fet no només sobre la renúncia a passar comptes "que podria ser acceptable i un lògic punt de partida" sinó que s'ha fet sobre l'oblit i sobre la innecessarietat d'evolució de grans segments de la població i de les elits dominants.

La manca de qualitat democràtica i la manca d'un funcionament eficient del sistema queden demostrades davant la manca de divisió real dels poders. El poder judicial està contaminat políticament, moltes de les seves decisions no es fonamenten en la Constitució i l'imperi de la llei sinó que es fonamenten en clau partidista i ideològica. La contaminació partidista del poder judicial és greu, però més greu encara és la manca de reacció de la intel·lectualitat i la classe política espanyola. Que el sistema funciona malament és greu, però el més greu és que s'accepti com la cosa més normal del món aquest deficient funcionament. El més greu és que ningú s'escandalitzi. Aquesta manca d'exigència, aquesta manca de rigor democràtic és precisament el mal pitjor que pot patir el sistema. És aquesta situació la que explica que es puguin tancar diaris, il·legalitzar partits, impedir operacions empresarials sense que ningú es ruboritzi el més mínim. L'esperit de consens i la manca de crispació de la transició es va fonamentar en un esforç d'enorme generositat pels demòcrates, es va considerar que l'objectiu era tan cabdal que valia la pena acceptar determinades coses que se suposava que amb el pas del temps i amb la consolidació d'un règim de llibertats rebrien la condemna social.

El que ha succeït és que això no ha anat exactament així. El que ha succeït és que hi ha un germen d'autoritarisme encara incrustat a algunes estructures de l'estat; i són aquestes estructures que es creuen amb un dret inalienable, inembargable i imprescriptible a ocupar el poder les que estiren la corda i les que crispen l'ambient, ja que simplement no accepten estar a l'oposició i utilitzen qualsevol ressort per erosionar el govern. Quan des d'aquests sectors es parla de recuperar la concòrdia de la transició constatam que el sarcasme no té límits. Què volen dir? Que el govern i les institucions han d'estar a les seves ordres. Qui ha acusat de terrorisme l'altre? El govern a l'oposició o l'oposició al govern. Qui ha posat dubtes sobre la legitimitat del guanyador d'unes eleccions? Qui acusa qui de rompre Espanya i altres pecats capitals? La transició no era la solució, la transició era l'establiment d'un marc on es poguessin donar les solucions. I perquè el marc funcioni el primer que s'ha de donar és l'existència d'una cultura plenament democràtica en tots els agents que interactuen dins aquest sistema.

L'existència d'aquesta cultura es demostra acceptant en l'actuació diària tota una sèrie de principis i valors. Qui amb les seves accions i els seus missatges supera la discrepància lògica de qui estar a l'oposició per posar en entredit institucions i legitimacions utilitzant amb aquesta finalitat qualsevol instrument al seu abast entra en un camí perillós. Qui s'instal·la en la desproporcionalitat i en l'ús de qualsevol mitjà per assolir el seu objectiu està adoptant una actitud que no és precisament la que se sol identificar amb la transició.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris