algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

El sublim

Hi ha moments a la vida en què les coses s'han de prendre com vénen. Ho dic en aquest moment quan estic envoltat d'una gran quantitat de paper de premsa. Més que res perquè se pressuposa que estic estudiant a l'hemeroteca de la Pompeu Fabra amb la Raquel, la Mercè, el Pedro, i la Cristina, i en lloc d'això ja em veis, intentant escriure alguna cosa coherent amb la qual omplir la columna d'avui. Misèries dels estudiants. Per compensar i perquè pogueu entendre quina és la relació d'aquesta columna amb la secció de cultura on apareix, vos diré que estam estudiant per a l'examen d'Història de l'Art III, un temari on apareixen quadres ben fascinants, com per exemple L'origen del món, del Courbet, que ens deixa ben clar quin era per a ell aquest origen (per als qui no ho tengueu clar podeu anar al Google, a l'apartat d'imatges i buscar-lo).

Com que hem de prendre les coses com vénen, jo ja estic pensant en les vacances. Millor m'aniria anar pensant en els quadres, però què voleu que vos digui, entre tant de paisatge romàntic i sublim jo ja estic pensant en unes quantes cales i amb un grapat de bones anades en vaixell de vela, una manera respectuosa de navegar ara que tenim nou govern i hem de tornar-nos tots ecologistes i d'esquerres (supòs que ara IB3 començarà a emetre documentals contra el canvi climàtic a cor que vols).

L'única cosa que em sap greu és que Maria de la Pau Janer no hagi pres possessió de la seva acta de diputada per al Parlament balear, encara que així com van les coses millor que renunciï per deixar pas a algú a qui l'escó li pot solucionar un sou i l'economia familiar, cosa que ja va bé. Maria de la Pau Janer pot rendibilitzar la seva experiència política amb una grapadeta d'articles que ben estirats fins i tot es podrien convertir en un llibre. Però m'hauria agradat, i ara ho dic sense cap mena de doble intenció, que hagués pogut plantejar debat al Parlament, com a mínim en temes de cultura. Sempre hauria anat bé una mica de contrapunt i una mica de debat en bon català al parlament "perquè m'imagín que l'astre planetari hauria emprat la seva llengua i no la que li va valdre els cent quilos del Planeta. Llàstima doncs. També m'hauria agradat veure al parlament Jaume Matas, però sense un no s'entén l'altra, o a la inversa, que també és una altra manera de veure les coses.

Sigui com sigui, sembla que la política insular està resolent els seus dubtes, més o menys com nosaltres, que a hores d'ara no tenim gaire clar si un quadre és de Friedich o no, o si el títol d'una peça de Greuze és el correcte o no, però que demà al matí "penseu que estic escrivint l'article en dimarts a una hemeroteca envoltat de magnífics companys estudiants- ens haurem posat les piles i ho haurem hagut de saber. Vos puc jurar que els apunts se'm fan llargs i no tenen el morbo dels d'història de la ciència, on algú va escriure que Kepler era gai però no ho sabia ningú i que només li va quedar una carreta de fem. Supòs que se li varen fer igual de llargues les converses als polítics durant tots aquests dies i que ara que Maria Antònia Munar ja presideix el Parlament els comença la tasca de fer feina per desenvolupar tot de projectes. Aquesta és la gran diferència amb nosaltres, quan aclarim si és de Friedich i si és sublim haurem acabat la feina i començat les vacances. Jo, particularment, les d'estudiant. Les de ciutadà expectant hauran d'esperar una mica a veure per on pren tot això. Amb esperança, això sí. Per cert, el quadre sí que era de Friedrich.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris