nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Sis tesis d'economia política sobre Balears

Sense preàmbuls ni conclusions: 1. L'economia balear no hauria de tornar a créixer amb els paràmetres coneguts en alguns anys a la segona meitat de la dècada dels anys 1990. Si ho fes a hores d'ara, voldria dir que la seva pauta es consolida sobre una enorme embranzida del sector de la construcció "amb baixos indicadors de productivitat", amb noves ocupacions territorials i, per tant, amb la destrucció de capital natural. Ni els professionals de l'economia ni els polítics poden romandre enlluernats, encara, per les taxes del 6%-8% conegudes en anys precedents, motivades per la intensa arribada de turistes "fins a assolir la xifra de deu milions de visitants a l'any" i per l'esperonament de la construcció. Els referents no poden ser aquells, car expliciten sobretot una dura lectura incrementalista i, per tant, poc qualitativa. De manera mecànica, no es poden interpretar com a perniciosos uns guarismes de creixement que siguin inferiors al 3%, sempre que aquesta dada sigui positiva i que, essencialment, aporti signes inequívocs de canvis al model desenvolupat. Dit d'una altra manera, i en funció de les dades presentades al llarg del present treball, és més important com es creix que no quant es creix.

2. Cal identificar i classificar els elements bàsics dins el conjunt d'interaccions que afecten el procés social i econòmic a les Illes Balears. S'ha de centrar l'atenció en les relacions i interdependències entre l'estructura socioeconòmica i els factors que tenen lloc en el medi físic. Es palesa, doncs, la necessitat d'obtenir més i millors informacions a nivell social, econòmic i ambiental; això implica un canvi important en la manera de copsar i d'entendre el creixement econòmic per part de les administracions i dels agents socials i econòmics, amb un punt seminal: la mesura de l'economia en processos madurs com el de les Illes Balears "amb una elevada especialització en el turisme de masses" és múltiple i no tot just sotmesa a variables reduïbles en termes monetaris.

3. La diversificació del sector terciari de l'economia balear és clau. Quan parlam de diversificar l'estructura econòmica no ens circumscrivim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la necessitat que el sector serveis es flexibilitzi més, i tengui majors capacitats per acarar els reptes que es presenten. Turisme no és, tot just, més o menys turistes. Turisme és també empreses de serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatge, de serveis socials, entre d'altres possibilitats. Créixer a partir d'aquestes altres realitats és més assenyat a l'entorn competitiu illenc "la conca mediterrània" i, alhora, és menys agressiu ecològicament.

4. L'existència d'un mercat laboral molt dinàmic, però poc procliu a un capital humà de capacitació més elevada "atès el model de creixement", suposarà problemes severs en un horitzó mitjà. El tema té una relació directa amb sengles factors: la competitivitat i la productivitat. S'han d'incrementar a Balears, i de manera urgent, els recursos envers l'educació i la formació en general i l'I+D+i, tenint ben present que, en una economia turística, s'imposa definir molt millor què s'amaga darrere aquestes inicials. Les administracions tenen capacitat per fer-ho; però això significa donar unes prioritats essencials envers aquests camps, aquestes infraestructures silencioses de llarga volada, davant de les més sorolloses de circuit força més breu.

5. El turisme de masses té un llarg recorregut. Balears ostenta, endemés, avantatges comparatius innegables. Cal reforçar aquestes activitats, però dotant-les de més qualitat per justificar el diferencial de preus enfront dels nostres competidors. En aquesta línia, no crec que la solució sigui, ara, apostar ferm per segments turístics incipients i selectius "tot i que importants", com el nàutic o el golf. Fer-ho implicaria la construcció de noves infraestructures que, sense cap mena de dubte, tensionarien encara més el fràgil ecosistema balear; i des de l'òptica econòmica, es promourien més prest que tard nous cicles de Butler, fins a l'etapa de saturació de l'oferta posada en el mercat: ben igual que amb el segment del turisme de masses.

6. L'existència d'un sector públic esquifit a les illes, amb dotacions de serveis que es troben, en general, per davall de les mitjanes estatals. Cal reclamar les partides necessàries perquè les institucions illenques puguin proporcionar els serveis escaients a la ciutadania. Això s'hi avé més amb polítiques d'equitat que no pas amb les balances fiscals. El debat sobre el finançament balear és prolífic, dens en algunes ocasions i, a d'altres, presidit per posicionaments demagògics o de simple utilitat política conjuntural. Hem vist en aquest treball la manca d'inversions públiques a les Illes, puix que l'aportació del capital privat ha estat, amb escreix, força més rellevant com a contribuent al creixement de l'economia. Això es palesa, sobretot, en el decurs dels segon i tercer booms turístics i, amb el sistema democràtic ja instaurat, amb forces polítiques de signes diferents. Les dades macroeconòmiques insulars poden contribuir a explicar aquest cert «oblit» per part de l'administració central i, alhora, les dotacions insuficients de serveis transferits crucials, com ara l'educació i la sanitat, amb l'excusa "inacceptable" que la generació de renda a Balears és prou poderosa. No obstant això, s'ha subratllat a l'ensems com l'enlairament econòmic des dels anys 1980 es troba subjecte a fortes vacil·lacions i serioses dificultats de caire estructural "caiguda a la rendibilitat i la productivitat, manca de capital humà", cosa que matisa, i molt, l'optimisme generalitzat quant al model de creixement. No entraré a discutir les estimacions, dispars per altra banda, però ben tendencials, sobre les balances fiscals de les Illes, atenent les metodologies diferents que es fan servir per a executar dits paràmetres i la «persecució» que se sol fer d'una dada totèmica que resumeixi aquest desavenç. El que resta clar, emperò, és que existeix una manca tangible de capital social públic a Balears, mesurat amb indicadors precisos i contrastables, i que aquest dèficit minva la competitivitat econòmica de l'arxipèlag.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris