algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

El pacte de centre-esquerra

L'acord per a l'estabilitat i el futur sostenible de Balears "que talment així se diu" que se tancà despús-ahir sorprèn per diversos motius. El primer és la voluntat que darrere tan llarg nom ningú no li pugui dir res. A UM no volien ni sentir a parlar de la reedició del «Pacte de Progrés» i per tant no existirà. Serà un pacte sense nom. No té gaire importància però és indicador de la voluntat de no fer recordar el fracàs de1999-2003, i bé està que sigui així. En segon lloc, i a pesar de la voluntat esmentada, no ha pogut començar més igual de com ho féu el 1999: amb el PSM fent de PSM perquè el PSM és el PSM a pesar que canviïn persones i circumstàncies. Tan pintoresca forma d'actuar va ser iniciada per Mateu Morro per justificar-ho tot, tan si era blanc com si negre, i pareix que segueix vigent com mai. Com que durant quatre setmanes els diaris no parlaven del PSM, i gairebé ni del Bloc, el partit que se defineix per si mateix al marge de tot i de tothom, va voler portades de diaris. Les tengué i, satisfet, acceptà allò que ja sabia que acceptaria. Entremig ha deixat en evidència la ficció del Bloc i ha donat munició al PP. Tampoc no és que tengui massa importància perquè era el que, amb rialles, tota la resta esperaven i per tant no és una sorpresa excepte, si de cas, la relativa de constatar que el PSM no canvia: pura tradició.

En tercer lloc, la gran sorpresa del pacte ha estat UM. Tots aquells que estàvem convençuts que tenia l'acord de sostenibilitat mútua assegurat amb el PP ens equivocàrem. Els nacionalistes han optat, per primera vegada en la seva història, per passar a l'ofensiva, per jugar a política de bon de veres, per arriscar-se. Insòlit. Han valorat que els grans riscs que assumeixen en pactar amb PSM i EU-Verds són compensats per una l'aliança estratègica amb el PSOE, en un moviment que per si mateix els dóna espai per intentar ocupar. Conseqüents amb la decisió presa, han de jugar aviat amb la vista posada a les eleccions generals, per a les quals és probable que ofereixin una «gran» coalició nacionalista. Per altre costat, han desfet amb els seus actes tot l'enfilall de dolenties que des de la dreta els encolomaven: dia 28 UM voldria governar institucions tota sola, doncs ni una; llavors, que se quedaria amb la part més sucosa, en especial amb la presidència dels Ports de Balears perquè «aquí hi ha el negoci»; doncs la tal responsabilitat és per al PSOE; i així suma i suma... L'actitud d'UM ha desorientat totalment la dreta, que ja no sap què dir per exemplificar les que troben infinites ànsies de perversitat de Maria Antònia Munar. Tanmateix per primer cop UM ha actuar com un partit normal. No ha volgut forçar de bell nou, com havia fet des de 1995, una aberració democràtica com era governar gairebé en exclusiva una institució a pesar de ser la força manco votada.

En quart lloc, i directament relacionat amb el tercer punt, el pacte neix amb la sorpresa de l'aparença d'unitat orgànica. Si més no així ho pareix pels organigrames que se veuen a les principals institucional i sobretot al Govern. No és un pacte de regnes de taifes, com sí ho fou el de 1999. Tothom és responsable per igual, cadascú al seu lloc. El disseny general és bastant millor del de 1999. Altra cosa serà com funcioni, però si més no de moment deixa més esperances per a l'optimisme que no l'antecedent inexistent.

En cinquè i últim lloc és un pacte que té cara i ulls. Palma és Aina Calvo, el Consell és Francina Armengol i el Govern és Francesc Antich. És així com ha de ser un pacte que tengui voluntat d'èxit. No se pot esperar res més que el fracàs si s'opta per vicepresidències fantasmagòriques que, com les de 1999, volen ser contrapès de les presidències i que acaben per ser el motiu de fons d'una permanent inestabilitat que condueix al no-res. En resum, el pacte neix bé... amb la reserva del dubte de sempre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris