algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Arrencada de cavall i aturada d'ase

No solament és legítim, sinó que els votants no entendrien que els seus representants no lluitassin per la major quota de poder ni per afegir al projecte comú de govern la major quantitat de propostes programàtiques. Per això, ha fet bé el Bloc de no conformar-se a asseure's a taula a menjar el menú que els havien preparat el PSIB i UM. No hi haurà cap dels seus votants que els retregui el fons del pacte. Ara bé, de les formes... No he parlat amb ningú que no s'escabellàs de veure com ha actuat el PSM en la negociació. No s'entén la necessitat d'avançar a la premsa les intencions, amenaces incloses, que els negociadors durien a la taula. Aquesta vegada, no. Bastà l'experiència del 99 per a quedar sadolls d'escenificacions de desunió. Tots sabem que són diferents i diversos els partits que han de governar, que cada un té programa i afiliats a col·locar i, cosa que és més important, necessitat de no semblar vençuts abans de començar la legislatura. Però bastava veure l'enravenada dels altaveus de la dreta per saber que no s'estava fent bé. Si al PSM li agrada veure's afalagats per aquells que representen tot el contrari del que ells diuen representar, s'ho haurien de fer mirar. Si no saben que tots els votants que veim amb bon ulls enviar el PP a l'oposició, exigim tenir un govern que s'assembli a un vaixell en lloc d'una cafetera, amb totes les sensibilitats i enfrontaments que es vulguin però sense estendre la roba bruta als aires dels adversaris, és que no han entès res. Aquesta vegada hi ha la sensació que la segona oportunitat no es pot perdre per quedar bé davant dels propis. No hi ha propis o no hi ha govern.

Ho dic amb tristor, decebut. La imatge que s'ha donat no és la que aquesta vegada voldríem. És més, caldria fer anàlisi de per quins motius s'han perdut vots a les darreres convocatòries. Es veuria que, entre d'altres arguments, no ha disminuït la quantitat de ciutadans que creuen necessari que el PSOE no estigui sol a l'esquerra però demanden que tots els que pugin a un cotxe oficial actuïn com a governants i no com a opositors vocacionals. La credibilitat dels futurs governants perd cotització com més es visualitza que per aconseguir el que han pactat no feia falta tanta embranzida, i que s'hauria pogut arribar allà mateix sense que el públic s'assabentàs de quines eren les armes amb què amenaçaven ni de com el Bloc grinyolava entre els diferents partits a causa d'aquesta posada en escena. La popular dita: arrancada de cavall i aturada d'ase, resumiria el que molts pensam d'aquesta actuació. I no és bo per als que han provocat aquest pensament ni, tampoc, per a les expectatives d'un govern que entre els seus valors afegits comptava amb la il·lusió de l'electorat. Si aquesta actuació ha estat única o la tònica del que ens espera, no ho sé, però estic segur que ja ara han donat excessiu peixet als que tot ho emputen i que, atesa la manca de sous oficials que preveuen rebre aquests quatre anys, tenen sobrat temps de recordar i recordar-nos que no és això, companys, no és això.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris