nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

El nexe

L'última entrega d'Òscar Aguilera (Palma, 1971) és una proposta que bascula entre moments brillants i d'una intensitat poètica força remarcable i altres instants que desprenen una fredor i una apatia desconcertants. Tal vegada la història d'aquells que «S'han dit que s'estimen, amb la legitimitat que dóna / un espai i unes coordenades de presència-temps» "així comença el llibre: dos versos rotunds i explícits", s'hauria de comptar amb la veu d'una primera persona que sigui capaç de transmetre més força, més passió, més compromís amb el discurs.

Pareix que El nexe (Lleonard Muntaner, 2007) posa l'èmfasi en la recerca d'un estil que a vegades va per sobre de la història, que fins i tot dificulta al lector la recepció d'aquesta història dividida en set capítols, els set poemes, llargs, narratius, a estones un xic hermètics però en altres ocasions clars, directes, dotats d'unes imatges impactants i refulgents talment un llampec esqueixant la fosca, que configuren el llibre. A més d'aquesta declaració d'amor van passant pels versos diverses emocions i sentiments, estats d'ànim, àdhuc pulsions: «perquè està la carn enervada pel misteri que es remena / com presa mal ferida». Aguilera també es rebel·la "o almenys se'n queixa" contra algunes regles del joc d'aquesta nostra societat actual («Qui pogués escanyar els comptes corrents!»), i elegeix el llenguatge, la bellesa de les paraules, per ser infidel a la seva estimada: tota una declaració de principis. La convivència, la sensació de solitud, el desig, «la idea de ser pares», en definitiva la vida, van deixant el seu rastre inesborrable al bell mig d'aquests poemes bastits amb els adobs i els fonaments de l'experiència convertida en homenatge, de la vida immortalitzada per mitjà de la paraula. Cal suposar que el nexe, allò que ara fa percebre la vida amb uns altres ulls i uns batecs més envigorits, és el sentiment que domina el llibre de principi a fi. El sentiment però també la sensació de plenitud a l'hora de viure i escriure. I destacar que el tema s'enfoca des d'una perspectiva encertada, defugint els tòpics i les ingenuïtats de molts poetes enamoradissos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris