algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

El pacte de les inclusions

Acordar i aproximar posicions mai no ha estat fàcil, a no ser que existeixi un objectiu sòlid que ho faci possible. Pactar és alguna cosa més que mercadejar, és a dir una passa qualitativament superior a tot allò que es limita a acords de caràcter comercial que sol acabar beneficiant les parts. La conjuntura actual, directament condicionada pel poder de pocs amb marques molts sòlides, també està manifestant que les minories tenen un paper essencial i que, per això mateix, és imprescindible trobar canals de cohesió sòlida i eficaç per socialitzar les minories que, juntes, formen majories.

Un govern que en representi molts i diversos té més garanties que aquells que estan formats per pocs i representant només un punt de vista. El pacte PSIB, UM i Bloc ha guanyat crèdit i s'ha situat en les posicions de privilegi en els entrenaments oficials, és a dir en les negociacions. Aquesta «pool» ja ha aconseguit fites i provocat crisis de gran importància, com hem pogut constatar. Això no obstant, ningú no podrà dir que s'ha fet des de la cultura de l'exclusió, sinó treballant des de la pluralitat i el respecte a les visions i les cultures polítiques implícites de cada formació.

Allò més inquietant, almenys des del punt de vista d'aquells que ho observam tot a una distància prudencial, són els símptomes de debilitat inicial, és a dir la manca de cintura i de musculatura política que podrien tenir els partits integrants del pacte. La diversitat ha de quedar reflectida a les institucions, però allò més important és que es visualitzi la capacitat de fer governs flexibles i sòlids alhora. Des de la diversitat real i ideològica, des del matisos individuals i microcol·lectius, allò que hauríem d'entendre, finalment, és que el Govern ha de representar les idees, els punts de vista i les mentalitats de tots els components, però per sobre ha de ser un Govern, amb disciplina, amb aquells silencis i lleialtats imprescindibles, amb aquella jerarquització democràtica de saber a qui, què i com s'ha de dir tot allò que cadascú, des de la seva talaia particular, consideri necessari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris