algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

L'adéu anunciat

Ara que Matas se'n va de manera física â"perquè mentalment ja fa molt temps que no està per nosaltresâ" arriba el moment d'elevar-lo als altars. De fet, la posada en escena de l'acomiadament és com si es tractés d'un vetlament de mort però en cos present, tots amb cara de compungits, lloant qui se'n va i pensant, en silenci i amb una mica de rancúnia, en l'herència. En aquesta ocasió el mort estava una mica viu, no molt, però suficient per magnificar les seves suposades virtuts i victòries, si no ho fan els altres... L'encara president assegura que ha guanyat les eleccions però no ens arriba a explicar com amb la medalla de guanyador és el primer que fuig, deixa el timó i abandona el vaixell. Després fugiran més, però tots ja sabem qui són els que boten primer de l'embarcació. Gràcies a Matas el PP balear s'ha convertit en un gran i feixuc vaixell sense capità i això en termes polítics significa conspiracions i més conspiracions, moltes punyalades, en definitiva, joc brut a casa. Pels confidencials d'internet s'assegura que Rajoy està disgustat, a un any de les eleccions no necessitava aquesta crisi en una plaça forta com Balears. Ningú li va explicar al gallec que el ministre inoperant va viure la tornada al govern autonòmic com una davallada de graduació. Aquests quatre anys ha cremat totes les municions perquè ja s'estava preparant per al que seria el seu destí natural, ni palau a Palma, ni casa a la zona cara de Madrid, l'han pogut retenir... Mallorca no li interessa â"Matas dixit. Vist això, els votants del PP i, sobretot, els col·locats o panxes agraïdes li podran retreure que no ha mirat per ells, o pel partit que és, si fa o no fa, el mateix. Part de raó tenen, però de veritat pensaven que Matas procuraria per qualque cosa més que no fos la seva butxaca i la seva enorme vanitat? No es pot ser tan ingenu, tothom sap que si no pots contra l'enemic la solució millor és unir-t'hi. El PP de Matas no va poder amb Unió Mallorquina i ara, l'ínclit, no ha estat disposat a res. La papereta queda en mans d'una vicepresidenta molt tocada que haurà d'entendre's i retre comptes amb l'ala dura del «sense complexos». Estaràs, l'altra abandonada, després de compartir Mapau, Rasputín i el que fes falta, s'ha adonat que Matas no era, precisament, un bon company de viatge.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris