algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Una cultura de manual

La gent vol manuals, i una caracterització (una de tantes) equànime de la nostra cultura és que és una cultura de manual. N'hi ha prou de donar un cop d'ull a les llibreries per veure-ho: el futur del llibre és el manual. Els pares que hi acudeixen, a la llibreria, perquè pensen que hi trobaran el llibre que els resolgui els entrebancs de l'adolescència, els viatgers que parteixen amb els coneixements sobre el seu lloc de destí ben repassats, els inversors que compren un rere l'altre recursos editorials per aprofitar les oportunitats del mercat financer, els llibres de ioga i de medicina bàsica, d'estalvi energètic i d'energies renovables, de maquillatge convincent i d'habilitats socials, de consells per relacionar-se amb l'administració i per acarar els canvis professionals i evitar les depressions i les malalties laborals confirmenque el manual és el gènere literari més vigent i sens dubte el més rendible comercialment, tret dels best-sellers al voltant de la conspiració (la conspiració, així en singular, la conspiració, perquè totes les conspiracions, evidentment, no són més que peces del grantrencaclosques de la gran conspiració, que s'engegà el mateix dia que la història de la humanitat, és clar).

Manuals per a tothom, i per a tots els gustos. Manuals per contrarestar el terrorisme (The Times va editar fa alguns mesos un Manual d'ús per a la campanya antiterrorista, guia de tots els que l'imitaran), manuals de campanyes electorals (per candidats, i per guanyadors i per perdedors, contrariant la virtut kiplinguiana, diguem-ho així, que les igualava), manuals per afrontar càstings i per evitar les separacions traumàtiques (les repercussions econòmiques i emocionals, si més no), manuals per a cada llenguatge informàtic i per a cada estil de jardí (amb fort ascens dels jardins hidrofòbics), manuals (inclosos en el preu respectiu) per a cada producte i cada aparell que comprem, manual del bon conductor (retocat pel Vaticà, fa pocs dies), manuals d'ètica i de cultiu de cucs de terra, per no patir malalties i per superar aquest estiu rigorós. Hi és disponible el Manual del friki, i s'ha reeditat un antic (revisat) Manual per a Alemanya, dirigit als emigrants que hi arriben, que haurà de tenir repercussió necessària en cada país de la UE. Manuals d'estil per a les redaccions periodístiques, manuals dels emprenedors, manuals de vendes, de comunicació corporativa i de vol, i manuals en forma de blogs per mantenir els blogs i per perfeccionar els primers auxilis. (Fins i tot hi ha una editorial anomenada El Manual Moderno: no ens estem de res). I no són pocs els llibres que pretenen resoldre en vint minuts les mancances de l'educació sexual i garantir, en mitja hora més, el triomf sobre qualsevol obstacle, en aquest camp.

La cosa és que hi ha manuals per a tot, i que són la demostració contemporània que no estem preparats per capbussar-nos en la incertesa. La gent vol manuals, dèiem, és a dir, certeses, ni que sigui per emmagatzemar-les en les biblioteques casolanes, segurament dominades pels manuals. I la gent ignora que les solucions no són, habitualment, en els manuals. Els manuals, sí, et proveeixen de consells, de la mateixa manera que els diaris t'ofereixen més informació "al cap de l'any, o d'un mes" sobre psicologia, dietètica, dret urbanístic o arquitectura sostenible que qualsevol llibre especialitzat d'aquells que només consulten els experts, és a dir, els que es dediquen a innovar o a confirmar el coneixement. La gent vol entretenir-se, curollar, passar-se-la bé... ambun manual a les mans, útil o no, com aquell somni que prometia el Zen i l'art del manteniment de la motocicleta de Robert M. Pirsig.

Potser hi ha mons on no calen els manuals del tipus Com guanyar les eleccions, Com sobreviure a un crack borsari, Com dominar la cuina sana o Com cridar l'atenció de qui t'ignora (sense atreure més pesats dels habituals), però no són els nostres. Nosaltres vivim de, i per, manuals. Protegits i satisfets, sobretot els editors, i els autors, de manuals. Quin manual ho proposava, això, i ho beneïa?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris