nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

Mèdiums

Arribat l'estiu, les altes temperatures acceleren les tertúlies, els comentaris polítics són més esbojarrats que mai i amb aquestes altes temperatures els tòpics, probablement influïts pel tedi general, és la tendència sense gaire pudor escènica que ho suavitzi un poc. Des darrere el taulell, també, es llenega miserablement i amb facilitat, aquesta entrada a sac en la xafogor ens afecta les neurones. Sense més preàmbuls, que erram sense perdó i , a l'altre costat, o hi ha esperits o revenges d'algú que vol sortir de l'avorriment com sigui: -Josep Pla? 
-si?
-oh!... disculpi!... ho sento! Volia dir Miquel Verger. Ha arribat la seva comanda, l'edició de butxaca del Quadern Gris...
-No, no,... digui,no es disculpi, sóc el Pla Casadevall...
-Disculpi de veritat, trucava de la llibreria on va comanar... he llegit el nom de l'autor abans que el seu, no sé en què estaria pensant...
-No, no s'amoïni pas, sóc el Pla. Ara ja em plagien directament el títol? Qui és aquest Verger?
-De veritat em sap greu...sr. Verger, és la trucada vint-i-busques, i la calor aquesta i m'he embullat.
-Ah!...és de Mallorca vostè? També a Mallorca surten imitadors i plagiadors a dojo. El país és el que és i no es pot fer res. Els admiradors sempre m'han fet més basarda que els enemics, però els que m'han fet més gràcia són els fatxendes aquests que no han entès res, com l'Espada, Boadella, Méndez i companyia. Aquests són d'una mediocritat aclaparadora...

-Disculpi, no sé qui és vostè, crec que m'he equivocat rotundament. Sembla un tipus força documentat, però tinc molta feina, la seva veu em sona i el que diu també, però no està la cosa per berbes...

-No sóc el tal Verger, escolti el meu editor era Vergés i era un gran senyor, no pengi. Sóc el Pla i quan més viu em sento, és quan algú m'invoca des d'alguna pàgina per mediocre que sigui, i això passa molts cops al dia, sap? I crec que això em passa per haver-me amoïnat massa pel pas del temps i pel futur de la meva obra, per allò que en diem... la posteritat, que si era això... déu n'hi do!

Esmaperdut, capficat del tot, el llibreter penja suaument acomiadant la veu, que no havia acabat la seva lletania, però feia un gran paper. La calor, un número fatídicament erroni, o un sonat que ha sabut seguir el corrent com ningú o tal volta, un alumne de la nova escola de teatre... no és gaire lluny d'aquí.

Mai se sap, pensa angoixat el botiguer mentre abandona el taulell a la recerca d'un altre cafè que el tregui d'aquest episodi sense sortida. Són prop de les set de la tarda i el dia ha estat esgotador, el darrer que demanava una senyora, sense acabar d'entrar, recolzada a la porta, després de sortir de l'església, mig penjada (de la porta): ...escolti? escolti, algú em pot dir com van els pactes?

Sabem des d'aquí , més del que ens convé. Des d'aquí veiem gran part, i, sobretot, l'estat d'ànim dintre dels partits que és el més rellevant. Sí senyora, sabem el que es cou, la nostra ubicació és al bell mig del rovell de l'ou i la sensació és que el president sortint frissa de fotre el camp i els que han d'entrar, sembla que no tinguin gaire pressa per fer-ho, i servidors semblam mèdiums entre un públic desorientat i un sector de la classe política que és més mort que viu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris