nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Cort

Dels escrutinis del passat 27-M, se n'han mullat sucoses valoracions, no de bades es tractava de passar comptes després d'un quadrienni marcat per fites prou significatives en la memòria més fresca del nostre poble. Una de les noves que van sorgir, arran del recompte, va ser la pèrdua de la majoria absoluta de Catalina Cirer a l'Ajuntament de Ciutat.

La silenciosa i al mateix temps seductora i fresca campanya engegada per Aina Calvo al capdavant de la nova empresa socialista, com també la colpidora irrupció del candidat Nadal a Cort, han estat les alternatives beneficiàries dels vots populars vessats pel camí. Les causes de la «desfeta» són múltiples i van a gust del consumidor; de fet, els mitjans de comunicació s'han referit a causes com ara la pèrdua de popularitat de Catalina Cirer en determinats barris ciutadans, producte de decisions poc rendibles electoralment; els conflictes innecessaris amb contingents socials de pes a Ciutat "com ara la Policia-, el renaixement d'una alternativa real socialista després d'anys d'inoperància; l'elevada abstenció entre les classes benestants de Palma, etc.

A aquest conjunt de factors, caldria sumar-n'hi algun altre, car si un analitza el recompte de vots per barris en pot extreure una sèrie de conclusions farcides de significació.

La primera gran sorpresa per a l'observador és motivada pel resultat de vots del centre històric de la Ciutat, - considerat, més aviat, com un indret conservador- i a on, llevat del barri de Sant Nicolau, els populars perden vots en la resta de barris (Jaume III o la Calatrava, per exemple). Tot i aquesta sagnia de vots, val a dir que en xifres absolutes estam parlant de quantitats poc impactants, ja que són barriades que no superen mai els 1.000 votants.

No podem dir el mateix a l'eixampla de Palma, on els populars reparen la seva principal ferida. Pere Garau, plaça de Toros, Foners, Arxiduc, Bons Aires o es Fortí són barriades en les quals els PP ha experimentat una desacceleració rellevant, tanmateix, parlam de decreixements significatius en alguns casos com ara el de Pere Garau que s'enfila prop dels 800 vots perduts. Aquest panorama dista del discernit a barriades perifèriques que pertanyen a la part més acomodada de Palma, on els conservadors engreixen les seves xifres; es Molinar o Meravelles en poden ser casos il·lustratius.

Endemés d'aquesta realitat, en gran part dels municipis limítrofs a la capital els populars o bé han obtingut resultats molt suculents -majories absolutes a Calvià, Marratxí, Santa Eugènia o duplicació de vots a Santa Maria-, o bé, en el pitjors dels casos, mantenen la majoria després de legislatures tempestuoses, com s'esdevé a municipis com Llucmajor.

Amb tot i això, la lectura que desabriguen les xifres s'orienta cap a una pèrdua molt suau en la representació de les dretes populars al centre de Ciutat; baixada que va accentuant-se a mesura que ens introduïm en barris d'una eixampla que, en aquest darrer lustre, han tendit a ser ocupats per població immigrant, la qual ha «empès» els habitants precedents a instal·lar-se a barris de nova planta ubicats a la perifèria palmesana o, majoritàriament, en neourbanitzacions de municipis contigus com ara Marratxí. Tot i que es donen altres factors, l'evaporació de la majoria preexistent al Consistori de Palma de Mallorca no es pot dissociar del microprocés migratori -estimulat des de les pròpies administracions- consistent en una emigració de les classes mitjanes i altes cap a barris perifèrics o municipis propers, emigració atreta per la cultura de l'adossat i de la qual s'ha heretat una degradació incessant dels barris de l'eixampla, alimentada per la manca d'intervenció pública, els quals són ocupats pels estaments més modestos de la societat mallorquina, menys estimulats per les ofertes programàtiques de Catalina Cirer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris