Un oficial del govern britànic encarregat d'estudiar el canvi climàtic ha dit que la Xina ara construeix dues central elèctriques per setmana. Ja ho sabíem, que l'economia xinesa, i la contaminació que produeix, creixienmolt. Però cada vegada que surt una estadística concreta el problema torna agafar cos. Però les estadístiques sobre la Xina, tot i que són fàcils de captar i a més impressionants no ajuden molt a entendre el problema ni ajuden en l'adopció d'una posició justa en el debat sobre com es resol la papereta. Fan molt fàcil apuntar el dit cap als països que creixen tan ràpidament: cada dia llancen més diòxid de carboni a l'atmosfera i si continuen així tots ens rostirem en pocs anys, però oblidam que encara estan molt lluny de produir tanta pol·lució com nosaltres. Un britànic produeix deu tones del gas hivernacle a l'any, un americà en produeix vint. En comparació, un xinès no crea més que una tona i mitja a l'any. El problema de l'escalfament del planeta és el resultat de tota aquella contaminació que nosaltres hem tirat a l'atmosfera des que començà la revolució industrial, i per tant hem de carregar amb la major part de la responsabilitat per arreglar la situació. I totes les estadístiques menteixen quan no són completes. Per exemple, cada xinès l'any passat produí un nou per cent més de contaminació que l'any anterior. Cada americà en produí un 1'5 per cent més. Ara bé, en termes absoluts, l'increment de la contaminació que produeix un americà mitjà és devers deu vegades més que la d'un xinès, atès que els percentatges es calculen sobre una producció inicial molt distinta per a cada país. Malgrat les notícies que ens arriben de la fumarada que surt de les economies asiàtiques, la solució del problema del canvi climàtic la tenim molt més a prop de casa.