muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Qüestió de mobiliari

A acabar amb una anormalitat "que els símbols religiosos en un despatx d'un càrrec públic facin part de l'inventari d'objectes públics que tots pagam i no de propietat individual", la dreta (extrema) d'aquest país ho considera una mostra del tarannà del nou càrrec, en el millor dels casos, o una afronta als ciutadans que s'identifiquen amb el símbol retirat. Quant de camí queda per fer en aquest país de sotanes amb voluntat de marcar-nos el pensament i l'acció política de tots. La Constitució "que molts dretans no votaren i ara els sembla inamovible talment fos una revelació divina" ho deixa clar en el seu article 16.3: Cap confessió tindrà caràcter estatal. Pels capdefava que confonen el cul amb les témpores afegiré que els ajuntaments són part d'aquest Estat aconfessional que determina la llei de lleis. Caldria demanar d'on surt el crucifix que lluïa en el despatx de la batlessa Cirer, si del període preconstitucional, que seria coherent amb el nacionalcatolicisme que ens imposaren per les armes, o si, pel contrari, va ser una compra feta amb doblers públics quan ja teníem la Constitució promulgada, que seria una despesa contrària al seu esperit i a la seva lletra. === Una despesa, per altra banda, que es pot considerar habitual, fins i tot necessària, si tenim l'honradesa de parlar de mobiliari. És habitual que aquells càrrecs electes que han de passar moltes hores en el nou despatx l'adaptin al seu gust i necessitats. Hi ha hagut casos, a dreta i a esquerra, que han fet d'aquesta lícita potestat una despesa desmesurada pròpia de qui no paga dels seus ni té cura dels doblers dels altres, però no són tots. La majoria s'adapta a les circumstàncies i hi afegeix o elimina detalls segons el gust. O segons les necessitats, com el senyor Matas canvià la butaca de recepcions per altra de més alta per sentir-se superior. El símbol religiós era això: part del mobiliari que s'adaptava als gust de la senyora Cirer. Probablement, de l'inventari d'obres d'art que té l'Ajuntament, els quadres que triï la batlessa Calvo pel seu despatx no seran els que agradaven a la seva antecessora. Canviar-los només pot tenir un significat polític pels que veuen bubotes arreu. Per la resta, serà indicatiu dels gusts personals. Un indicatiu innecessari ateses les diferències que ja s'han fet evidents en la vestimenta i en les formes d'ambdues i que demandàvem aquells que la votàrem. Esperam que signifiquin acabar amb aquesta estètica de ciutat dormitori i perifèrica que ens llueix des del Born al Parc de ses Estacions, tot passant per la majoria de casals de barri o demés edificis públics construïts en aquesta època blava. És l'estètica quica d'uns dirigents que no han vist el món per un forat. Estètica, per altra banda, que els nourics, propis i importats, han incorporat de mans d'arquitectes amb poques manies creant l'estil suposadament mallorquí de balustrades, teules encimentades i homogènies i qualque estri camperol a la paret. Una «monada», si tant volen, però no una tradició.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris