muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Zoologia singular

Un diumenge del passat mes de maig, devers les quatre del capvespre que, com a conseqüència de la digestió i de la basca que ja feia, estava mig figa mig raïm a la butaca del menjador de ca nostra, amb la televisió engegada únicament com a renouet de fons, la veritat allà on és, em vaig deixondir de sobte perquè allò que veia i escoltava per la pantalla molt filtrat, diluït entre les boires de l'ensopiment de la migdiada, em circuità totes les neurones. No em faceu dir si era el canal Odisea, o el National Geogràfic, o el Documanía, perquè no ho sé, no ho record, no m'hi vaig fixar. En pantalla hi compareixien com una vintena de micos de bon tamany, tots ells copulant amb ganes evidents i fruïció a bastament, uns a favor dels altres, tots a favor de tots, per davant, per darrera, de costat, de pla, esbiaixats, que semblava que tenien el kamasutra per llibre de capçalera, com qualque humà que jo conec. I el que em va sorprendre més va ser el que va dir la veu en of del locutor, greu, ben timbrada i convincent: que allò que vèiem i pareixia una bacanal orgiàstica, en realitat es tractava d'una brega tribal, una discussió, un confrontament enfurismat de parers per alguna cosa. Sí, sí, resultava que existia una colònia de moneies, per cert en perill d'extinció (contra tot pronòstic, no és ver, amb la feinada que fan?), per mor de la gradual destrucció del seu hàbitat natural, allà baix, a Àfrica, a una de les riberes del riu Congo, sobrevivien i es deien "bonomos", molt pròxims als ximpanzés, però encara més acostats a l'home en l'escala de l'evolució. Havien conservat des del principi dels temps aquell instint que els feia reaccionar sexualment en cas de plet, de litigi, tant a nivell individual com col·lectiu, arraconant la violència, deixant-la per a altres gèneres d'homínids més evolucionats. I com era d'esperar, deixondida la meva curiositat, vaig gratar per Internet, fins que vaig trobar més característiques d'aquests simis; no molta, però sí a bastament com per a ampliar informació. Els "bonomos", a més de tenir aquesta singular manera de barallar-se, heu de saber que són els únics éssers del regne animal que, com els humans, acostumen quasi sempre practicar el coit frontalment, veient-se les cares. I aquí que ens figuràvem haver inventat la pólvora, els "sapiens". Que el mascle dominant així mateix sol tenir prioritat d'elecció d'amb qui s'ha d'espassar la mala sang, aquí t'aplec, aquí te l'entr, però no necessàriament, ben sovint hi sol haver condescendències. El que sí és norma d'obligat compliment és que el que ha ofès, ho reconeix i para els baixos, i a l'altre li toca empènyer. I no hi val allò d'avui no que tenc mal de cap. No hi ha excuses que hi valguin. A complir així com toca, que si no tot se sap, i més si s'ha de fer davall d'una figuera bordissot blanca. La resta de l'esbart s'hi afegeixen, més que res per acompanyar, perquè ofensor i ofès no es sentin sols. Per empatia, com si diguéssim. O per aprofitar, ara que en donen, eh?, que sempre n'hi ha de barruts en aquest món de misèria, i qui al tren viatja de dret perquè frissa.

Tot això succeïa en plena efervescència d'aquesta darrera i furibunda campanya electoral, espurnes pertot arreu, mentre els diferents candidats es deien de tot menys guapos, s'arrabassaven la pell a tires, clavaven els ullals a totes les jugulars, tant a la premsa escrita com a les ràdios i a les televisions...

Per acabar he de voler afegir que, sabent admirar les hàbils tècniques de convivència d'aquesta raça d'homínids, això sí, però em toca agrair a tots els déus del cosmos no haver nascut "bonomo". Només d'imaginar que m'hagués pogut tocar boixar amb certa gent, em situa les neurones a punt d'accident per fatiga de materials, que diuen de certs avions quan cauen. Paraula.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris