nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Les fissures, encletxes o escletxes de Primo Levi

¿Podem parlar dels diferents caires o vessants d'una personalitat o, més aviat, hem de parlar d'una certa pluralitat de jos en un mateix individu biològic? Perquè cal sostenir que el pronom personal de primera persona pot haver d'usar-se en plural. Tota aquesta problemàtica, tan a repèl de la concepció heroica del jo o de l'ego monolític per part de la tradició d'Occident, se'ns planteja de nou amb prou força en la lectura de les set-centes pàgines de Primo Levi, del britànic Ian Hamilton, una monumental biografia publicada el 2002, fruit de les investigacions i els contactes personals i per correspondència establerts amb unes cinc-centes persones que varen tenir alguna relació "familiar, amistosa, de companys d'estudis o de Lager, professional, literària, etc." durant un període de temps de cinc anys, a Itàlia, Alemanya, Polònia, Estats Units i el Regne Unit. Aquesta biografia tan detallada acaba de publicar-se enguany en versió castellana pel grup editorial Norma, dins la col·lecció BELACQVA documentos.

En efecte, en el cas de Primo Levi trobam una pluralitat de personalitats o una pluralitat de jos. Hi ha el Levi més conegut que segurament ha estat l'expositor més eficaç de l'horror d'Auschwitz "perquè s'hi sentia moralment obligat", mitjançant el seu tan famós Si això és un home, el primer llibre que va escriure, i I sommersi e i salvati, que va esser el darrer, en el qual va denunciar memorablement que "haver concebut i orqanitzat les esquadres (els Sonderkommandos formats pels presoners que eren els responsables de mantenir l'ordre entre els que acabaven d'arribar i els que devien esser introduïts en les cambres de gas, extreure'n els cadàvers una vegada feta per aquestes la seva funció, treure'ls les dents d'or, tallar les cabelleres de les dones, transportar els cossos als crematoris i extreure'n les cendres, a canvi d'alguns mesos més de vida menjant suficientment, en definitiva convertint part de les víctimes en vertaders ajudants dels botxins) va esser el delicte més demoníac del nacionalsocialisme"; perquè el mal té la capacitat terrible de contagiar les seves víctimes, com ho proven no sols els Sonderkommandos sinó també els mateixos Kapos dels barracons, molts dels quals eren també jueus. Però al costat del Levi testimoni, hi ha també el Levi químic, especialista en vernissos i pintures, que va treballar més de trenta anys, en llocs directius d'una important empresa del seu Torí natal, que tant s'interessava per la ciència i que deia que hauria preferit dedicar-se a la física; i el Levi escriptor, que preferia els escriptors que tenien una altra professió i que tenia una certa prevenció enfront del món literari, però que tanmateix va arribar un moment que donava tanta o més importància a la seva condició d'escriptor que a la seva condició de testimoni: el Primo Levi que va escriure La tregua, Il sistema periodico, Se non ora, quando? Però també hi havia el Levi defensor a ultrança de la feina ben feta, de l'ètica del treball, que va escriure La chiave a stella, la persona tan consciencosa que contestava totes les cartes i atendia totes les demandes, per molt enfeinat que es trobés. I en un pla segurament més bàsic, el Levi que tenia una relació tan especial amb la seva mare, la qual volia disposar de la seva assistència en tot moment, relació que tant va contribuir a les seves repetides depressions, fins al punt que pot haver-ne estat la principal de les causes. I el Levi que sembla que despertava el sentiments maternals de tantes i tantes dones, establint o formant unes relacions que Ian Thomson, l'autor d'aquesta biografia tan extensa, denomina «asexuades» amb prou justificació i que varen incrementar prou el volum extraordinari de la seva correspondència. I encara podríem esmentar el Primo Levi practicant apassionat del muntanyisme, una activitat tal vegada compensatòria de la seva conflictivitat interior, conflictivitat que el va portar a cercar la pau en la mort "ja que no la podia trobar en la vida" botant pel forat de l'escala de ca seva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris