muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Llàstima de temps perdut

Algú es podia arribar a pensar quan ETA va anunciar la treva indefinida que el Govern de l'Estat Espanyol seria capaç de fer una passa ferma per aportar solucions per acabar amb la violència del País Basc? Hi hagué algú que fos tan ingenu que es cregués que el Govern Espanyol podria arribar a acceptar que a Euskal-Herria, el poble pogués triar en un referèndum si vol la llibertat o s'estima més esser depenent? Algú va ser tan innocent en creure les paraules del President Zapatero quan va dir que faria tot el que calgués per solucionar el problema de la violència? I quan va dir que treballaria fins on calgués per aportar la pau al sofert Poble Basc, algú se'l va creure? Jo, no. Què voleu que vos digui? Doncs això, jo no. Al President Zapatero no li creix més el nas, perquè el conte del Pinotxo— és només això, un conte. Perquè si fos realitat, el bo d'en Zapatero, tindria el nas més llarg que la trompa d'un elefant. S'ha de ser molt espanyolista per creure en les seves promeses. Jo recordo, igual que molta altra gent, perquè el vaig veure i vaig escoltar les seves paraules quan a la Catalunya central es treballava per enllestir el nou Estatut: «Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento catalán», va dir. El vaig sentir, ningú em podrà dir que no és cert. Doncs bé, no em queixo ni critico la retallada que després ens varen fer: «Le hemos pasado el cepillo para que no quede casi nada al Estatuto Catalán», tal com va dir n'Alfonso Guerra. No, el que jo vull dir referent a les mentides del President del Govern Espanyol és que després el vaig sentir a una TV estatal (no em feu dir quina perquè ara no me'n record), a una pregunta de la presentadora el cap del PSOE va respondre que no, que ell no ho havia dit mai que recolzaria l'Estatut que sortís del Parlament Català. Això ho vaig veure i escoltar jo, no m'ho han contat, per tant que ningú em faci el contrari quan dic que el senyor Zapatero és un mentider. Sí, ja sé que em direu que en temps d'eleccions els polítics prometen una cosa i en esser al poder en fan una altra. Ja ho sé. Però no és aquest el cas. Vos en recordareu que ara fa un poc més de quatre anys, mentre feia campanya per assolir la batlia de Ciutat, la senyora Cirer va dir que al futur parc de les estacions hi faria un parc, i després una vegada ja batlessa va reconèixer que una cosa són les promeses en campanya electoral i unes altres les realitats en comandar. Xapó per ella, almanco ho va acceptar. En canvi el senyor Zapatero, no. Va dir per TV davant milions de persones que ell no ho havia dit mai, que recolzaria l'Estatut Català. Quina opinió es pot tenir d'una persona que se la suposa culta i intel·ligent quan diu una mentida com aqueixa? És per això que vos dic que en cap moment no me'l vaig creure quan va dir que treballaria per assolir la fi de la violència i la pau per a Euskal-Herria. A més estic convençut fermament que mai de mai cap governant espanyol acceptaria que cap Poble o Nació que forma part (per la força) de l'Estat Espanyol, pugui tenir l'oportunitat d'expressar lliurament i per les urnes, si volen seguir formant part d'aquest Estat centralista o si prefereixen desempallegar-se'n i esser lliures com la resta de nacions normals. Amb una paraula, que si volen esser bascs com són i formar part de les nacions lliures, o si prefereixen esser espanyols per la força, com fins ara.

El problema és que una cosa tan senzilla com aqueixa, als espanyols els costa molt de pair. I és una llàstima, perquè es donaven les condicions necessàries per a somniar que es trencaria la norma i per primer pic en la història, un govern espanyol tindria el seny suficient per entendre un poble que fa molts d'anys que clama llibertat. Per això n'estic quasi segur, que per la via del diàleg no arribarà mai ni la pau ni l'alliberament del Poble Basc (ni la de cap altre). I si no ho creieu fixeu-vos en la història i digueu-me quants de pobles o nacions que un temps foren colònies de l'Estat espanyol aconseguiren la seva independència emprant sols el diàleg. I podríem parlar dels Països Baixos o de Portugal, dins Europa; o de Cuba i l'Argentina al centre i sud-Amèrica; de les Filipines, allà enfora i les d'Àfrica aquí a prop. Ni una. No me'n direu ni una. Doncs a què ve ara tant de diàleg, si ningú amb dos dits d'intel·ligència es pot creure que cap govern espanyol tingui la més remota intenció de parlar ni amb ETA, ni amb el Govern Basc, ni amb ningú d'una cosa tan senzilla com és el de demanar a un poble, en aquest cas el Poble Basc, què vol esser de gran. Almanco amb l'anterior Govern espanyol, del PP, sí que tingueren els nassos de reconèixer que hi parlaven amb ETA per intentar d'apaivagar el problema. I què, hi hagué cap problema, va passar res? No, parlant la gent s'entén. De vegades. Fins i tot el seu president, el senyor Aznar, va tenir un moment (curt) de lucidesa i per llimar asprors els anomenà Grupo de liberación de Euskadi, o una cosa així. S'acostaren prop d'un centenar de presos a presons basques i hi hagué indults. I això s'ha de recordar venint com venia de la dreta espanyolista. Però amb el PSOE ha estat pitjor. Res de res. I ara es lamenten, perquè s'ha trencat la treva. A tot hom ens sap greu que torni la violència, i tant, però hi havia una oportunitat d'or per a la pau i el Govern espanyol l'ha deixada passar. Una llàstima. Sense diàleg no pot haver-hi pau i sense pau és un desastre. És amb l'enemic que s'ha de parlar, amb l'amic no cal. Si descomptem el trist episodi de l'aparcament de Barajas (que no hauria d'haver passat mai), fa més de tres anys que no hi ha hagut víctimes per atemptats terroristes. Gràcies a Déu, i a la sort. I que duri. Però després de més d'un any de treva, el govern del senyor Zapatero no ha fet res, o no ha volgut fer res, per arribar d'una forma definitiva a mantenir converses per a negociar l'acabament de la violència i la posterior entrega de totes les armes, que és el que la societat espera i desitja.

Per això, tot i que em dol (i molt) el retorn de la violència, no m'ha vingut de nou el comunicat d'ETA que diu que dóna per acabada la treva. Jo, en les paraules del senyor Zapatero, i em sap greu dir-ho, no hi crec. Mentí amb l'Estatut Català i ho ha repetit amb la treva d'ETA. Espero i desig que, mentre escric aquest article, no hi hagi hagut cap desastre ni al País Basc ni enlloc. Jo que no crec en cap religió, ni en Déu, ni en Maria Santíssima, prec, perquè es produeixi un miracle i puguem parlar de pau.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris