nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Sang i contraban

Durant dècades, per no dir segles, el contraban va ésser una important activitat econòmica a les Illes Balears. La progressiva consolidació de l'Estat espanyol i, en especial, la creació i desplegament del cos de carrabiners a partir de 1829, va fer que les topades entre contrabandistes i carrabiners fossin cada vegada més freqüents. Sovint, i en especial en l'imaginari popular, s'ha desenvolupat la imatge del gran contrabandista, que disposava d'una xarxa d'embarcacions, llocs de desembarcament i múltiples complicitats de manera que aconseguia uns enormes beneficis econòmics. Tanmateix, també hi havia moltes persones que s'incorporaven al món del contraban a causa de la seva precarietat econòmica i no eren molt lluny de fer-se rics. Encara pitjor, en ésser una activitat il·legal, per molt de suport social que tengués, les derives mafioses del contraban i els enfrontaments amb els carrabiners es cobraven un alt preu en vides humanes.

Són ben coneguts els casos de Rafel Garau, fill de Josep Garau, soci de Joan March, assassinat a València el setembre del 1916; de Jacint Ginestra, un contrabandista fornalutxer que els carrabiners feren «desaparèixer» el març del 1923; dels contrabandistes mallorquins, Jaume Ramis i Bernat Sureda, morts a l'Alger el setembre del 1933, i dels germans Isern Vidal, que perderen la vida a mans dels carrabiners, també el 1933.

Així mateix, en el cas concret de Santanyí, l'historiador Cristòfol Miquel Sbert ha donat a conèixer l'assassinat de Joana Aina Tomàs Escales, una dona que, presumptament, havia delatat els contrabandistes. Va morir el març del 1910 a causa de dos trets de pistola quan cercava caragols en el camí de sa Bassa Nova en companyia de la seva filla. Un poc abans, el desembre del 1908, havia mort en una topada amb els carrabiners Jaume Bonet Bauzà, de ses Salines, que anava guiant un carro amb 12 «bultos de tabaco».

D'altra banda, ara fa cent anys, el 1907, fou especialment dur per al món del contraban a Mallorca. La competència entre diferents xarxes de contraban va fer que proliferassin les delacions. En poc temps, dos homes moriren en enfrontaments, o simples topades, amb els carrabiners. El primer, era un jove llucmajorer, Joan Amengual Salas, de 33 anys, considerat «honrado y de conducta intachable» per la premsa de l'època. Havia lluitat a Cuba i es dedicava a l'agricultura. Probablement, es feia un sobresou col·laborant com a simple transport en alguna de les nombroses xarxes de contraban que aleshores funcionaven a Mallorca a ple rendiment. De nit, un dia del mes de desembre, Joan Amengual traginava un «bulto» de tabac des de la costa cap a l'interior prop de la possessió de Son Sunyer. Un amic el va avisar de la presència de carrabiners a la zona. Massa tard. El jove llucmajorer va deixar el tabac i va arrencar a córrer, però un agent li va disparar amb el seu fusell Remington i el ferí de mort. Aleshores, sembla que digué «m'han mort» i expirà. Alguns dies després, va tocar el torn a Joan Lladó. Sembla que col·laborava en un desembarcament de tabac devers la Punta de n'Amer quan li dispararen des d'una barca de la Tabacalera. Ferit en una cama, aquest jove es va dessagnar fins que va morir després d'espantosos patiments. Alguns periòdics afirmaren que els carrabiners el deixaren morir ja que impediren que fos auxiliat.

Aquestes morts provocaren un cert malestar. El diputat a Corts pel Partit Liberal, Alexandre Rosselló, s'expressà en els següents termes: «En menos de quince días los dependientes de la Tabacalera han matado a dos personas en Mallorca. Considero esto de una gravedad extraordinaria, lo creo injustificado y me parece punible». I hauria pogut afegir que els morts eren simples peons, mentre que els caps continuaven enriquint-se sense gaires problemes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris