nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

L'obstinació en l'error

Hi ha gent del Partit Popular que té el convenciment d'haver guanyat les eleccions i que, en conseqüència, la pèrdua de poder que acaben de patir després d'haver-se constituït els nous ajuntaments s'ha d'atribuir a quelcom semblant a un robatori amb intimidació i violència. I vés per on, s'equivoquen. Això no obstant, tot i que els resultats són prou significatius per no admetre segons quins atenuants, no expressen la magnitud de la derrota conservadora. Tocant la contesa electoral, no podem atribuir únicament l'escorament del vot del centredreta vers el centreesquerra a la capacitat de seducció de socialistes, regionalistes i Bloc, sinó al rebuig frontal d'una part de la ciutadania a una forma de fer política encunyada a la factoria del carrer Gènova (Madrid City). No s'han plantejat, encara, Matas i companyia, perquè gairebé totes les candidatures, amb independència del seu color ideològic, han fet mans i mànigues per pactar amb qui sigui abans de fer-ho amb el Partit Popular? També la gent "la gent que no és incondicional del Pepé", observa amb desconfiança els conservadors de darrera fornada. Els de la Nueva Mallorca, els de les piscines, els del ciment. La prepotència, el fet de treure pit, la madrilenyització, l'amiguisme, etcètera, han aconseguit l'efecte vacuna entre la població. Hi ha gent a qui pel sol fet de sentir nomenar el Pepé li surten grans a la cara. I una fòbia tan visceral no és lògica en un marc de relacions democràtiques. Tanmateix, la causa d'aquest rebuig la trobarem en el tarannà dels conservadors al llarg d'aquesta darrera legislatura. Certes actituds i formes d'actuar s'entravessaren i no hi ha hagut manera que passessin coll avall. A posta podem afirmar que el mal del Partit Popular és molt més profund que el desencís que provoca la pèrdua d'alguns escons. Molt possiblement Pere Rotger ho entén així, tot i que els darrers temps ha participat en alguna costellada patriotera, d'aquestes que ens obliga a posar en quarantena la seva anomenada d'home de seny. El Partit Popular desconeix l'autocrítica, encaixa pèssimament. A posta es troba condemnat a reincidir en els errors. Ara mateix, Carlitos Delgado ens ha sorprès repetint i exagerant els tics de govern que han portat el seu partit a rebre un càstig com mai no havia rebut des de l'any setanta-set ençà. Entenem-nos. No ens ha de sorprendre que Delgado s'expressi com s'ha expressat, però sí ens crida l'atenció que no hi hagi hagut cap superior jeràrquic que l'advertís de la necessitat de canviar de discurs. El Pepé no s'ha d'enganyar amb els resultats favorables de Calvià. Aquest municipi és un municipi atípic, cosa que permet que el batlle faci i desfaci sense necessitat de retre'n comptes a l'opinió pública. Però el model Delgado no és exportable. Delgado governa a la valenciana: promet parcs temàtics, un palau de congressos, i infinitat de coses que tenen a veure amb una inversió pública sobredimensionada. Curiosament, amb l'abandó absolut que es percep en el Bosc de la Memòria, Delgado continua menyspreant la convivència, i es riu dels mallorquins dedicant un euro dels pressuposts a normalització lingüística. Altrament, espera que Calvià sigui tingut en compte a Mallorca, a les Illes Balears i a Espanya. Això vol dir que aquest mosso, amb un intel·lecte 50% CEDA i 50% Falange, vol que tots l'escoltem. Evidentment, no ho farem. Que l'escolti na Rita. I tampoc no l'haurien d'escoltar els conservadors, si tant voleu per una qüestió d'higiene democràtica. Si aquest home arracona Pere Rotger i tira endavant amb el pas de l'oca i totes aquestes coses que li agraden, el senyor Antoni Maura haurà mort definitivament. I per a mi, encantat. Això no obstant, la dreta tradicional "la del senyor Rotger i d'altres mallorquins" haurà de mirar cap a una altra banda en lloc de cap al carrer Gènova si vol sobreviure. Cap a ca dona Maria Antònia, per exemple.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris