nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Hora de vigilant paciència

No es tracta de cercar ossos al lleu, ara que tot és esperançada alegria, però convendria començar a conèixer les cares dels que ens han de governar la ciutat, l'illa i el petit país de quatre illes i cap frontera (recuperaran el lema o, com amb tot el que faci olor de Pacte de Progrés, ho rebutjaran per por de no contaminar-se'n?). Em direu, amb raó, que no vaig ser tan exigent amb els que ara se'n tornen a casa, però no em representaven. Malgrat això, confés que més d'una vegada he sentit vergonya aliena de veure qui deia representar-me, la seva nul·la preparació pel lloc concret que ocupava i el seu poc món, que encara és pitjor. El problema és que ara sí que em sent representat i deman l'excel·lència que sona a harmoniosa melodia en boca de la batlessa Calvo. No hi seria de més que per a pròximes convocatòries electorals s'abandoni el pèssim costum de lluir el cap de llista i amagar la resta quan, aquesta resta, serà l'encarregada de manejar llépols pressuposts amb múltiples canongies. El govern a l'ombra hauria de ser la norma de qualsevol formació que es presentàs a unes eleccions, malgrat la confecció final de l'autèntic govern, si es guanya, quedàs pendent de pactes i conjuntures. Cert que qualsevol generalització frega la demagògia i, per això, a mi no em basta pensar que per fer-ho millor que els cessants no fa falta tenir gaire neurones entrenades.

No es tracta de fer-ho millor, sinó de fer-ho bé. D'anar-se preparant per a les responsabilitats i, a més, fer-ho saber a la ciutadania. Serà demanar massa, però qualque cosa hauran de fer per no acabar governant amb abstencions superiors al 50%. Dit això, que val per a tots els colors i per a totes les institucions, cal donar temps perquè els nous es facin al càrrec i comencin a posar la seva empremta a la gestió. No demanarem en quatre mesos refer el que no ens ha agradat de les darreres quatre legislatures. Cert que per això els hem votats però ells, els governants, i noltros, els ciutadans, hem de posar seny perquè tot no acabi amb l'estupidesa de veure i viure com ara ningú no reivindica la feina del Pacte de Progrés: perquè els impacients esperaven més i els enemics, que no adversaris, inflaren tant els errors que subtilment alimentaren la impaciència. Cal conrar l'autocrítica, és vera, però no és necessari farcir de crítiques els propis simplement pel fet de ser-ho. No demanaré el «prietas las filas» tan propi de la nostra dreta, només un poc de paciència; de vigilant paciència, si tant voleu. Per cert, magnífica la imatge del PP amb el capità a punt d'abandonar el vaixell abans que les rates mentre assegura que l'invent sura com un tap i navega solcant les mars a tota vela. Aquests sí que esborraren la paraula autocrítica del seu diccionari. Degueren fer-ho al mateix temps que dignitat, lleialtat i transparència. Així els ha anat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris