algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Retorna la il·lusió i comença la feina

Els passadissos de l'ajuntament plens i ambient de festa a la plaça de Cort que eixumoraven il·lusió. Il·lusió però, també, certa preocupació per saber com acabarien les votacions. Hi havia dubtes per la posició del senyor Nada. Meus, no. Vaig parlar amb ell i em quedaren clares dues coses: que era un home de partit, que actuaria com un senyor sense jugar a les sorpreses, i que no era plat del seu gust la decisió presa pels seus. Per aquí, tranquil. Però la memòria em turmentava. Pensar en un trànsfuga era insultant però no impossible. Així que vaig pujar l'escala de la Sala compartint alegries i callant dubtes. Quan entraren els electes, cada cadira ocupada era un alè. Ningú no havia quedat a casa atrapat pels llençols i les obscenes xifres que l'especulació pot fer ballar. Vos ho he dit: som malfiat.

l l l
La dinàmica de l'acte no suportaria una retransmissió televisiva sense un comandament a la mà per fer zàpping. L'enumeració dels electes feta per un secretari amb tendències a castellanitzar els noms i les seves pronúncies ens recordaren d'on venim i que el camí és llarg. Les expressions d'alguns càrrecs de confiança dePP, en la seva darrera actuació, eren les pròpies de les misèries humanes. Talment tenguessin l'exclusiva del senyoriu, quan un espectador cridà aire fresc! (supòs que sense cercar la ironia de tenir la senyora Estaràs a la primera fila), una cessant amb sobrats motius per preocupar-se del sou digué a la companya: així se retraten. Retratada quedà, sí senyor. Per no retratar-me no vos oferiré ni el seu nom ni el llistat de nòmines que perden a la seva família arran del resultat electoral...

l l l
A la promesa dels càrrecs i a la votació nominal destacaren els afegitons i les escenificacions. Calculada al mil·límetre, la del senyor Nadal l'haurà de llegir UM, perquè a ella s'adreçava; i la batlessa Calvo, per no confondre's. Evidenciar la memòria a l'hora de recitar el jurament era una posada en escena clarificadora: l'actor compleix el guió pactat però no viu el paper. Honrat i caparrut. Les altres sortides de l'avorrit protocol queden perquè les contin els actors als seus néts com a reivindicació dels cinc minuts de glòria de tota una vida. Poc més.

l l l
El discurs de la batlessa destacà per sobre de la monotonia de l'acte. Valenta i clara, no perdé el temps a contemporitzar amb els vençuts: no li agrada la Palma d'aquestes quatre legislatures populars i reivindicà, sense embuts, l'enyorada ciutat de Ramon Aguiló. No era l'única. Els presents a la Sala feren joiosa justícia a l'exbatle present. Sense perdó pels cessants, deixà clara l'opció pesentit comú en lloc de la política de cops d'efecte i reivindicà l'honradesa per damunt de tot: «el poder no corromp, hi ha polítics que corrompen el poder»". I un avís a navegants: «exigiré lleialtat i solidaritat a les diferents àrees de govern» (que s'oblidin de les taifes). Tenim nova batlessa i retrobada il·lusió, ara queda molta feina. Els ciutadans hem fet la primera passa i era un plaer veure feliç a Cort a qui ha representat la nostra dignitat ciutadana, Àngels Fermoselle, en aquesta inhòspita travessia del desert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris