muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Carn o peix?

Tothom que entengui un poc de cuina o, si més no, gaudeixi amb un bon cuinat, arribarà a la conclusió que és impossible fer, per exemple, unes bones sopes mallorquines si tan sols es disposa del pa, o un tumbet si tan sols es disposa de les patates. El que realment dóna gust, sabor, color, és precisament la mescla sàvia dels ingredients i les proporcions adequades. Segurament és més complicat preparar tantes matèries primeres. Fóra més fàcil i més ràpid eliminar ingredients o acudir als menjars preparats que es posen dins el microones i problema solucionat. El símil serveix per parlar de quelcom que no és mengívol, però sí difícil de pair. Es tracta de les escoles segregades que l'Opus construeix al Parc Bit.

Els arguments per separar nines de nins no és el mateix de fa cinquanta anys. Ara resulta que les nines maduren abans, que els nins es deprimeixen quan les notes de les nines superen les seves, per no parlar de quan les hormones s'alteren i al·lotes i joves es dediquen a conèixer-se mútuament. Ara ja no es parla de la necessitat que les nines es formin tan sols per ésser bones mares i mestresses de casa, i que els nins siguin els únics futurs mantenidors de la llar. Però la ideologia és la mateixa. Si separam persones amb coeficient intel·lectual elevat de les que no el tenen, si separam les persones de classe social baixa de les de classe social alta, si separam les persones segons la cultura i procedència, si separam les persones segons el color de la pell, si separam les persones segons el sexe, segurament l'eficiència en l'aprenentatge serà més elevada, eficiència pel que fa a resultats acadèmics i a resultats cognitius, és a dir, pel que fa a rendiment; però, no ens enganyem, això no és EDUCACIÓ. Educar és quelcom més que aprendre, és quelcom més que treballar per tenir bones notes o un expedient brillant; educar és aprendre a conviure, és enriquir-se amb les diferències, és aprendre a dialogar i consensuar amb les altres persones, és utilitzar el respecte i l'acceptació d'allò que no és com nosaltres mateixes. Educar és obrir perspectives noves amb les que ens són alienes, és engrandir el nostre enteniment amb l'acceptació de noves idees i noves maneres de viure. Tot això se'ns dóna quan vivim les diferències de manera enriquidora. D'altra banda, amb les successives segregacions, tendrem com a resultat monstres, monstres perfectes, això sí. La situació empitjora quan se'ns diu que aquestes escoles s'han de concertar, és a dir, s'han de mantenir amb els nostres doblers, amb doblers públics.

L'ordre de concerts vigent a la nostra Comunitat Autònoma diu clarament, en el seu article 21, que tendran preferència, a l'hora de concertar, les escoles que atenguin a poblacions escolars de condicions sòcio-econòmiques desfavorables o que realitzin experiències d'interès pedagògic, o que solucionin necessitats d'escolarització de la zona. Cap d'aquestes tres raons sembla que siguin aplicables al nou centre escolar. Quan les necessitats dels centres ja existents són evidents, massificació en les aules, manca de plantilla, immigració, mala situació laboral del professorat d'escoles concertades amb sous ridículs i horaris superiors als companys i companyes de l'ensenyament públic, quan la nostra Comunitat és capdavantera en fracàs escolar i abandó dels estudis, quan tot això passa en les nostres escoles, resulta que es concerta un centre que és elitista, que segrega els infants segons el sexe i que imparteix una ideologia molt determinada. Si qualque mare o qualque pare vol per a les seves filles i fills aquesta educació, el més evident és que la pagui, però que l'haguem de mantenir amb els nostres doblers, això és molt difícil de pair.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris