muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Dibuixos inèdits d'Antoni Gelabert

Sembla que quan es preparava el tan notable catàleg raonat de la seva obra, que va fer possible el mecenatge de la Fundació SA NOSTRA, Antoni Gelabert. Catàleg raonat. Palma, 2002, en el darrer moment va aparèixer una carpeta amb molts de dibuixos que ja no van poder esser inclosos en tan meritori treball, realitzat per Pilar Ortega, Fina Terrasa i José M. Pardo. Ara una tercera part d'aquests dibuixos "que ens confirmen una vegada més l'extraordinària sensibilitat del seu autor- s'exposen per primera vegada en els dos locals de Joan Oliver Maneu, en els números 2 i 3 del carrer de Montcada. Francesc Miralles en fa la presentació al catàleg tot proclamant, amb un llenguatge ben directe: "M'agrada aquesta exposició perquè ajuda a consolidar la imatge d'Antoni Gelabert com el sòlid artista que fou. Encara avui pesa massa la llegenda i l'anècdota d'aquell personatge insegur, tímid i problemàtic, que lluità gran part de la seva vida per sobreposar-se a la seva quotidianitat".

A la Galeria del n. 2, que fa cantonada amb el carrer de la Concepció, el visitant pot admirar dos nus femenins (números 20 i 22 del catàleg) dibuixats durant la seva profitosa estada a París el 1903, un Perfil de dona (cat. 5) de c. 1902, un Estudis de nines (cat. 70) de c. 1925, un magnífic Retrat d'home (cat. 44), de c. 1905-1915 i un rostre femení, Retrat de dona (cat. 77). Cal destacar també una sèrie de diminuts apunts de la costa Nord i de la badia de Pollença (cat. 30, 40, 43, 75 i 76), que responen sens dubte a la consigna anotada en un Paisatge rural (cat. 28), de c. 1904: "La major expressió amb el menor esforç". Consigna fidelment seguida a una vista urbana, Carrer d'en Serra (cat.62), c. 1915 -que tal vegada seria millor denominar Carrer de can Serra si feim cas del callejero municipal- amb la silueta inconfusible del pont que uneix can Desbrull i el jardí dels banys àrabs.

Al Nou Espai del número 3 es pot veure tal vegada la millor part d'aquesta exposició, començant pels dos autoretrats del pintor, el realitzat amb llapis conté entre 1908 i 1912, amb bigots i capell, (cat. 50) i el de la seva darrera època, c. 1928-1930, cap pelat i engreixat, amb una mirada que ens indica el seu estat depressiu i obsessiu (cat. 79). Compten també entre els més interessants un Retrat de dona (cat. 7) de c. 1900-1902, un Retrat de nin, una sanguina de c. 1910-1915 (cat. 58) i El Sena i Notre Dame (cat. 17), de 1903, un deliciós apunt fet amb llapis de colors, que ha estat utilitzat per a la portada del catàleg. La comparança dels dos esmentats autoretrats resulta especialment colpidora perquè ens mostra l'evolució de la personalitat de l'artista des de la plenitud creadora a la desmoralització final que el va portar "després d'algun altre intent fallit- a penjar-se d'una escala de figueral dins la seva casa de Son Fonc, a Deià.

Cal esmentar igualment un Retrat de dona (cat. 65) de mirada dominant, dibuixat amb llapis conté, c. 1920-1925, un Retrat de nina, d'ulls desorbitats (cat. 8), c. 1920, uns Apunts de Sigfrido, el seu ca (cat. 54), c. 1910, i, sobretot, una Acadèmia del natural (cat. 15), de 1903, feta amb llapis blau, com molts altres dels seus dibuixos realitzats a París. I cal concloure subratllant l'extraordinària qualitat d'aquesta exposició. Impressiona realment com pot quedar plasmada la sensibilitat d'un Antoni Gelabert en uns formats minúsculs. El Retrat d'home (cat. 44) amida sols 11'9 x 8'3 cm i el vigorós apunt Carrer d'en Serra (cat. 62) 10'5 x 12 cm.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris