muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

El matisme s'ha acabat. No és greu

Convendria que les persones serioses i responsables que hi ha en ePP comencin a dir que una cosa és fer malbé tots els ponts i impossibilitar els pactes i una altra, de molt diferent, passar per boianos. Reconèixer allò tan cursi que va fer famós l'edulcorada Love Story: estimar significa no haver de dir mai em sap greu. S'equivocà qui plantejà l'estratègia de tot o res, de majoria absoluta talment una piconadora i ara toca dir, honradament, que han perdut perquè ningú no els estima. Marejar la perdiu amb dades estadístiques sobre qui guanyà la contesa o quina coalició representa més ciutadans són ganes d'entretenir els propis amb missatges consoladors. Qui no es consola és perquè no vol, deia la padrina, però no val dir que s'ha guanyat als punts quan el combat l'han perdut per KO. Es tractava de governar i, ara mateix, els seguidors de Jaume Matas no ho faran ni al Govern ni a cap dels Consells Insulars ni a la capital. Per mantenir la il·lusió de la militància es necessita qualque cosa més que el reconeixement explícit que Palma tendrà batlessa socialista però el Consell de Mallorca i el Govern podrien quedar en mans populars si UM s'ho «repensa» i canvia el pacte fet amb l'esquerra, on ja s'han repartit responsabilitats i pressuposts i consensuat programes, per «l'estabilitat» que els ofereix el gran tafur a partir de la fórmula programa, programa i programa.

l l l
Per aquestes propostes no feia falta esperar tant i haver de menjar intoxicacions malintencionades, incloses notícies falses. Al PP li queda per davant una legislatura molt dura, molt pitjor que la dePacte de Progrés on almanco mantenien Palma i l'inestimable suport decosí de zumosoaznarià. Ara mateix no els queda més esperança que la compra d'un trànsfuga, i ens convé a tots que no sigui una esperança real. Per això, perquè de les paraules del seu president -i màxim responsable de les decisions que els han conduït a l'atzucac- es desprèn que no hi ha «proposta miraculosa» irrenunciable pels uemites, convé que deixin l'esperança per a millors moments i es preparin per fer oposició, recompondre ponts i fer dissabte devers ca seva.

l l l
Ja sabem que l'únic president del PP de Balears que ha perdut a la primera totes les majories absolutes aconseguides somia abandonar la petitesa d'aquestes illes per poder mesclar-se, d'una punyetera vegada, amb els patricis, que és allà on creu merèixer estar. Així que no ha de preocupar-se de qüestions domèstiques, pròpies de plebeus. La resta dels que patiran la incapacitat manifesta de pactar del seu president, sí. Coses tan prosaiques i senzilles com saber qui els pagarà la nòmina de juliol, en el millor dels casos, o on aparcar el cotxe, ara que davallaran de l'oficial, són temes que multitud de crèduls en la infinita capacitat negociadora del líder hauran de resoldre les pròximes setmanes. Realment, no és greu perquè la resta dels mortals les hem de resoldre sovint i sense recórrer a la truita de prozac. Només que s'haurien de fer la idea que els diaris no amagam la veritat i el que llegeixen amb el cafè del matí és vera: el matisme s'ha acabat. No és greu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris