nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

La notícia desapercebuda de l'any

La consciència planetària és el llumeneret blau dels esperits més benèfics o dels més il·lustrats. Encara ens molesta més un retard de cinc minuts de l'autobús que no la contaminació produïda per tot el servei públic. I encara res, si parlam de la salut del planeta, ja que els diagnòstics i els tractaments es dicten en la part rica del món i gràcies a la tècnica més avançada: és a dir, en les millors condicions perquè la qüestió circuli pels mèdia. Fins que, de tant de circular-hi, ja hi llenegui sense deixar deixar-hi empremta. La reiteració de les imatges les trivialitza i ens vacuna contra el seu impacte futur. Encara més inclement és el destí de la pobresa com a prioritat dels països rics. Si els mèdia són representatius del que afecta les nostres consciències, podríem dir que no ens ha interessat gaire saber com se l'han campat aquests dies els altermondialistes reunits a la Cimera dels Pobres, celebrada a la per a nosaltres recòndita geografia de Sikasso, al sud de Malí. Es fa coincidir amb la reunió anual dels G-8. Els rics han tengut bones paraules, sempre, per als pobres, i alguns gestos. Fins i tot han assumit alguns compromisos -sense rompre's cap braç. Ara els pobres els acaben de recordar que no han estat formals, que no han complit les seves promeses. Però enmig de la fallida humana que és la miserabilització del món pobre, han sorgit a Sikasso veus molt dignes de ser escoltades i que demanden el nostre respecte. Emergeix una nova consciència que troba en la Cimera dels Pobres la pissarra on és posada en paraules. Servidor diria que el gran argument d'enguany a Sikasso és el naixement d'una consciència autocrítica d'alta intensitat. Els pobres saben que ja no poden esperar gaire dels rics, però saben també que la cultura de la queixa els està minant i que és menester substituir-la per l'autocrítica. Així, han denunciat la immensa corrupció regnant en la immensa majoria de països pobres, on els governs es llancen al pillatge del producte interior brut i de l'ajuda internacional. («França, amb 57 milions d'habitants, té quinze ministres, i a països pobres de menys de dos milions hi ha governs amb trenta ministres», és la gràfica observació d'un ponent.) No poden responsabilitzar els rics de la totalitat dels seus mals. Exigeixen pràctiques de bon govern als seus països i solucions nascudes en el propi si de la pobresa. Ja es treballa en molts de fronts per assolir el que, en expressió colpidora, anomenaren sobirania alimentària. L'objectiu cobra força pel valor de les dues paraules que el conceptualitzen. El valor de les paraules: a Sikasso s'ha estat treballant aquests dies en l'elaboració d'un pensament propi, i aquesta tal vegada sigui la notícia desapercebuda de l'any.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris