nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Govern nou i política lingüística

Segons amb quin partit -o amb quins partits- pacti Unió Mallorquina, tindrem un govern més tirant a centre-dreta o a centre-esquerra. Ara bé: Unió Mallorquina diu que, a més de centre i liberal, és un partit nacionalista. Si vol fer tenir vera aquesta darrera consideració, no només haurà de posar damunt la taula la qüestió de la tendència a la dreta o a l'esquerra dels socis de govern sinó que també hi haurà de posar la qüestió de la identitat. Per tant, el partit de na Maria Antònia Munar ara té a les mans una ocasió d'or per deixar ben fermades unes quantes qüestions cabdals per la supervivència de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a territoris amb una identitat històrica definida.

A les escoles del nostre arxipèlag, la introducció de la llengua anglesa com a llengua d'estudi no es pot fer al preu de llevar hores d'ús al català. A la nostra terra hi ha zones on els infants, si no és a escola, no tenen cap espai on puguin sentir i parlar el nostre idioma. No pot ser de cap manera, per tant, que l'anglès hagi d'entrar justament allà on el català ha començat a reviscolar. Tant a la televisió pública de les Balears com a la ràdio, el català hi ha de ser la llengua normal de la programació. A qualsevol país condret això ja ni tocaria haver-se de dir. Però no només l'idioma ha de marcar la línia de la programació sinó també els continguts. Si la ràdio i la televisió són de les Balears, la programació ha d'estar centrada en primer lloc en el nostre arxipèlag. En segon lloc, en els territoris històrics de llengua catalana. En tercer lloc, en l'àmbit de la Unió Europea. I finalment en l'escenari internacional. Ara és hora, també, d'acabar amb la discriminació als catalanoparlants que suposa no poder seguir en català un esport de masses com és el futbol. Ara és hora de fermar per sempre la recepció recíproca dels canals autonòmics que emeten des de Palma, València i Barcelona. Així com de posar fil a l'agulla al canal pancatalà de televisió que reclama la federació Llull.

El nou govern ha de garantir, també, que tothom com a mínim pugui triar la llengua a l'hora d'anar a veure qualsevol producció de cine a les nostres sales. És a dir, ha de vetlar perquè a les sales de cine comenci a haver-hi bilingüisme, tant com en predicava En Matas. Una altra qüestió a tenir en compte és que els consellers i el president del Govern i dels consells insulars han de predicar amb l'exemple a l'hora de triar l'idioma que facin servir en públic. S'ha d'haver acabat l'espectacle vergonyós que hem vist aquests darrers quatre anys d'alts càrrecs autonòmics que actuaven com si estiguessin empegueïts de ser mallorquins. Bé, jo crec que hi estaven, empegueïts, de ser-ho. S'ha d'haver acabat això de donar a entendre als ciutadans, tant als autòctons com als que vénen de la immigració, que el català no és digne d'estar en boca d'un governant. Quina lliçó donen, en fer les coses d'aquesta manera? Que parlam una llengua inferior. Que som, per tant, un poble inferior. Una actitud que frega el racisme.

Les Balears s'han de reincorporar a l'Institut Ramon Llull. Totes les comunitats lingüístiques normals del món tenen una institució que vetlla per la difusió exterior del seu idioma. En el nostre cas, a més, aniria bé que aquesta mateixa institució servís per teixir un espai nacional de solidaritat i alleugerir el patiment dels compatriotes que resisteixen dins zones interiors on no hi ha autonomia (com a la Catalunya Nord o a l'Alguer) o bé hi ha autonomia en contra dels drets indiviuals dels catalanoparlants (com a la Franja, a València). Això mateix podem dir a nivell municipal a zones com Calvià o el cinturó industrial de Barcelona. Ben mirat, si el nou govern té en compte totes aquestes línies d'actuació, no farà altra cosa més que complir, en matèria lingüística, allò que disposa l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris