algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El Teatre Principal

Després de la reinauguració, el vint d'abril passat, el Teatre Principal és notícia perquè deixa d'ésser-ho. Tanca les portes. Per acabar de rematar els detalls, ens diuen des del Consell. De manera que les representacions de Turandot, previstes per a final de mes, s'hauran de traslladar al pati de la Misericòrdia. Mentre, el Principal estarà tancat. S'ha pres aquesta determinació pensant en el setembre. Aleshores, també ens diuen, estarà novament a punt. Què hem de fer? Ens armarem de paciència. Quan a mitjan segle XIX va calar-se foc, les obres de reconstrucció duraren tres anys. Res, comparat amb les d'ara. Des del Consell podran al·legar que no han estat tant i tant de temps, perquè es posaren en feina el 2004. I és cert. Però el teatre ja portava tancat des de la legislatura anterior. Un desastre. En qualsevol cas, hem d'admetre que l'Administració és sensible a la pressió social i dóna prioritat a les obres que li reclamen amb més insistència. En el segle XIX la clausura del Principal deixà un buit a Palma, és evident. I ara...? Imagineu...! Hi ha qui opina que si roman tancat gastem manco llum. Tanmateix, tot i la tebiesa amb què s'acullen les coses de la cultura, en arribar la tardor obrirà les portes. Des del Consell se'ns reclama una mica de paciència i prou. Als que sí desitgem veure'l actiu, és clar. A mi, però, no em convenç gaire la presència teatral que s'ha previst. És escassa. L'octubre hi haurà l'estrena d'Un hivern a Mallorca, de Biel Cerdà, sota la direcció de Ricard Reguant. I el novembre s'escenificarà Siau Benvingut, d'Alexandre Ballester, un dels autors que hauria d'ésser objecte d'interès especial en la programació venidora. Però anem per feina. Arribarem a Cap d'Any amb aquests dos muntatges. N'hi ha prou? No. Tanmateix sembla que en la programació del Principal, ara per ara, la dramatúrgia ocuparà un lloc secundari. El cant coral té força empenta i mou molta gent. Quan Jaume Matas va fer pública la seva voluntat de dedicar un teatre a l'òpera en el moll, Dolça Mulet va dir que aplaudia la iniciativa perquè, a Mallorca, ens ha entrat cantera. Bé, no ho va dir exactament així. Va venir a dir, Dolça, que entre nosaltres hi ha molts d'adeptes al cant coral, i que cada component d'una coral, els dies que actua, arrossega la família fins a la platea. Tot plegat suposa una bicoca per a un partit com UM, amb ganes d'eixamplar l'àrea d'influència. Dient això, no vull suposar que la promoció i seguiment de les corals, que s'ha fet des del Consell de Mallorca aquesta legislatura, hagi tingut uns objectius bàsicament electorals. No, ni prop fer-s'hi! Em quedo més tranquil pensant que Dolça Mulet és una melòmana i que sintonitza amb una sensibilitat musical que ens sorprèn com els albellons, que brollen allà on menys s'espera. L'única perla que ens haurà deixat Francesca Bennàssar en el seu pas per la política, és la Canción del Verano, una collonada que hem d'esperar que el nou equip de Cort llanci a la paperera. D'altra banda, la senyora Isabel Llinàs, de l'Institut Balear de la Dona, l'estiu passat va fregar la glòria amb la interpretació espontània de Libertad sin ira, en homenatge (i vassallatge) a la parella Ramírez-Ruíz de la Prada. Vull dir que la gent canta, això és cert. A vegades perquè té cantera, com les criades d'un temps. I a vegades obeint ordres superiors, que és el que li va succeir a la lírica Llinàs. En qualsevol cas, tot fa costum. I jo accepto de bon grat que el Teatre Principal "encara que la ciutat disposa d'un espai extraordinari, com és l'auditori dels Ferragut, que s'ha de cercar la vida perquè no rep ni una sola subvenció" programi òperes i concerts. I ballet? i tant! Únicament demano que la multiplicitat de funcions a què el pensen destinar no vagi en detriment de la programació teatral.

Una programació que volem important, cal dir-ho. I, a més a més, hauria d'ésser la bàsica. No oblidem que el Teatre Principal s'aixeca sobre les runes de l'anomenat Teatre de les Comèdies. Encara que sigui per a respectar la tradició, programin teatre a la casa del teatre, si'l vous plaît.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris