muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

L'esquerra nacionalista després del 27M

No resulta fàcil valorar la situació de l'esquerra nacionalista després dels comicis autonòmics, insulars i municipals. En conjunt es pot dir que ha aguantat, ja que si bé experimenta alguns retrocessos en l'àmbit local i en el Consell de Mallorca, també és cert que millora les seves posicions a Menorca, Eivissa, Formentera i en alguns municipis de Mallorca.

És important tenir en compte que, amb el poder autonòmic en mans d'un PP llançat a l'obtenció de la majoria absoluta i un poder central en mans d'un PSOE encara poc desgastat, la tendència al bipartidisme ha estat molt gran.

A Mallorca, la novetat més important la trobam en la creació del Bloc, una coalició electoral formada pel PSM, Alternativa Esquerra Unida- Els Verds, independents i, en el darrer moment, Esquerra (ERC). El Bloc es presentava al Parlament de les Illes Balears, al Consell de Mallorca, a Palma i en alguns municipis. No es pot oblidar, però, que la formació d'aquesta coalició va esser duríssimament contestada per un sector minoritari del PSM fins a l'extrem d'arribar a l'escissió i crear una tercera força progressista i nacionalista, l'Entesa per Mallorca. A més, un nombre limitat de militants del PSM i de l'Entesa s'han anat incorporant al nacionalisme conservador representat per UM.

Amb quatre diputats i tres consellers, el Bloc no ha aconseguit aglutinar tots els vots rebuts per separat pel PSM, EU-EV i ERC el 2003. Tanmateix, sí que ha rebut prou sufragis per impedir la majoria absoluta del PP. D'altra banda, probablement, la creació del Bloc ha contribuït a consolidar els sectors més autoctonistes al si d'Alternativa-Esquerra Unida-Els Verds, en un procés de confluència ideològica que encara és prest per valorar. En l'àmbit municipal, el Bloc ha funcionat bé a Porreres, Felanitx i Llucmajor, de manera discreta a Inca, i malament a Bunyola, Calvià i Palma. Aquest darrer cas ha constituït un autèntic desastre per al Bloc que, precisament, s'havia esforçat per oferir una imatge suposadament atractiva per al votant urbà.

En canvi, a la Part Forana, les candidatures, certament no massa nombroses, que es presentaven sota les tradicionals sigles PSM, en general han funcionat, amb un total de 35 regidors. S'ha incrementat la representació a Andratx, Búger, Esporles, Lloseta, Llubí i Sant Llorenç des Cardassar.

Pel que fa a l'Entesa per Mallorca, no s'ha presentat enlloc en solitari, però sí que ha fet part de nombroses coalicions i ha aconseguit una desena de regidors. Tanmateix, és un fet que, en aquells llocs on la ruptura amb el PSM fou més traumàtica, com Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller o Bunyola, el nacionalisme d'esquerres ha retrocedit en favor del PSIB-PSOE o UM. D'altra banda, per primera vegada en la història, ERC ha obtengut mitja dotzena de regidors a Mallorca, si bé sovint en coalició amb altres forces. Per la seva banda, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, si bé en solitari, ha assolit un nombre semblant de regidors.

Així mateix, en una dotzena de municipis, es formaren coalicions que aglutinaven, segons els casos, algun o diversos dels partits esmentats, amb independents i, en alguns municipis, fins i tot el PSIB-PSOE o UM. En aquestes candidatures, el PSM ha arribat a assolir una quinzena de regidors. Tampoc no es poden deixar de banda un cert nombre de candidatures formalment independents, però afins a l'esquerra nacionalista, com les de Sant Joan, Santa Maria, Costitx, Artà i Sineu. Més en la perifèria del nacionalisme d'esquerres, també s'han d'esmentar alguns grups com els independents de Puigpunyent, els de Son Servera, els de sa Pobla o La Valldemossa que Volem. Així, el nombre de regidors nacionalistes d'esquerres i afins pot arribar als 121 a tot Mallorca.

A les altres illes, l'esquerra nacionalista ha consolidat o millorat les seves posicions. A Menorca, el PSM, en coalició amb Els Verds, ha assolit uns bons resultats, amb un creixement molt important a Ciutadella. A Eivissa, al si de l'Eivissa pel Canvi, per primera vegada s'ha elegit una diputada autonòmica d'ERC, mentre que en l'àmbit municipal, aquest partit i l'ENE han obtengut representació a tres municipis. I a Formentera, s'ha de destacar l'èxit extraordinari de Gent per Formentera.

El balanç global és agredolç i el futur, més que incert. Tanmateix, una major coordinació i racionalització, un ús intel·ligent del Bloc com a plataforma electoral, una major connexió amb la societat civil, el restabliment del diàleg amb el nacionalisme conservador i, sobretot, superar els enfrontaments interns, permetrien consolidar i aglutinar un espai que ha donat personalitats històriques com Lluís Martí, Gabriel Alomar, Emili Darder, Maria Mayol o Bernat Jofre, entre d'altres.

Antoni Marimon, historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris