muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

No és sant Jordi

Una certa manca de delicadesa, sí, que es detecta en el comportament del president en funcions del Govern balear. Mirau, si no, com no ha tengut la valentia de treure el cap per defensar Maria de la Pau Janer contra tota casta d'imputacions i d'expressions de menyspreu de què ha estat objecte l'escriptora per part de gent del Partit Popular. Una persona que posa el seu nom de manera tan pregona al costat del de Jaume Matas com ho ha fet l'escriptora, sens dubte té dret a esperar que, si vénen mal dades, el mateix Jaume Matas tregui cara per ella davant tothom i exigeixi als seus que la respectin almenys en la mesura en què ella s'ha compromès amb el projecte polític del PP. El que ha succeït aquí amb Maria de la Pau Janer és una mica vergonyós: si era previsible una reacció negativa de part d'alguns sectors d'esquerra i d'esquerra nacionalista a l'anunci del compromís de l'escriptora amb el PP, la que s'ha produït en el si del partit després dels resultats electorals és d'una roïnesa indicible. Revela el desconeixement i el menyspreu que se sent en àmbits hegemònics d'aquest partit per la cultura, la incapacitat d'agrair un suport molt significatiu que arriba del món de la Universitat, de la creació literària. Supòs que no ha estat fàcil per a l'escriptora assumir públicament el compromís. I imagín que haver de sentir Acebes especulant sobre el seu futur en el PP li deu haver suposat un glop molt amarg: qui vol que el tenebrós Acebes faci una projecció del que serà la teva vida en el PP?

Cert que Maria de la Pau Janer jugava molt fort -hi tenia tot el dret del món. Però el correctiu a què s'ha vist sotmesa per part del PP i el seu entorn no s'atén a les regles del joc. És en aquesta situació quan de Jaume Matas s'hauria pogut esperar una reacció noble, inequívoca. Si s'associava a la seva persona el mèrit del «fitxatge» galàctic -per emprar la terminologia del seu amic Florentino Pérez-, ara hauria d'haver obrat en conseqüència i fer tot el possible per evitar la lapidació moral a què ha estat sotmesa l'escriptora. O no està en la seva mà? En aquest cas, la figura de Jaume Matas se'ns apareixeria com la d'un doctor Frankenstein de pa amb fonteta, creador de monstres que escapen del seu control. Podria tractar-se d'això, realment. De fet, és una opinió ja molt estesa, tot i que l'han estesa les males llengües, les quals, encara que diguin la veritat, no hem d'escoltar perquè són males llengües.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris