nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

La complicada situació nacional

L'anunci del trencament de l'alto el foc d'ETA pareix tancar la possibilitat d'un final civilitzat de la banda terrorista. Això és, desaparèixer i que els seus delinqüents esperin la generositat de la democràcia a l'hora de facilitar a cada un, sempre individualment, la reinserció social. L'únic que queda per a mantenir l'esperança és pensar -per ventura amb massa optimisme, fronterer amb la ingenuïtat- és que se tracti d'una posta en escena i que el retorn a la barbàrie nazi terrorista no passi de delictes sense vessament de sang i, així, després de les pròximes eleccions generals, se puguin reprendre les converses. Però és ver que hores d'ara no pareix molt probable, dissortadament. Tampoc ajuda a tenir esperança la reacció del govern central, que ha optat per canviar la situació carcerària de la rata més famosa d'ETA i retornar-la a la presó, així com la decisió de l'Audiència Nacional d'empresonar el portaveu polític del moviment nazi. L'esperança de futur s'ajorna fins passades les pròximes eleccions, sempre que no hi hagi sang. I alhora, l'anunci d'ETA crea un nou escenari nacional fins aquestes comicis molt complicat per al PSOE.

Ara se veu en acte allò que potencialment s'intuí amb l'atemptat de desembre passat. Que el millor per a Zapatero, per al PSOE i per a tothom era avançar eleccions generals i fer-les coincidir amb les del passat 27 de maig. Perquè si no augmentaven les probabilitats que el procés basc encallàs afectant seriosament els mesos que restassin fins als comicis. Que és el que finalment ha passat. A pesar dels intents de Zapatero de demostrar rotunditat en la lluita contra el terrorisme, la cosa se li ha posat negra. La demagògia vergonyosa del PP ha funcionat. S'ha vist a les eleccions passades. A les municipals de 2004 el PSOE guanyà el PP per uns 250.000 vots. Enguany les ha perdudes per 150.000. En els mesos previs a les urnes, els més optimistes analistes de la dreta aventuraven un empat tècnic com a bon resultat per a Mariano Rajoy. Ningú no s'imaginava tan clara victòria en vots. El 2003 alguns sociòlegs, especialistes en anàlisi electoral, advertiren que sota la superfície en escons i governs municipals i autonòmics que somreien al PP, existia una mar de fons de vots que indicaven un considerable progrés per al PSOE a les futures generals. Així va passar. I són aquestes anàlisis les que utilitzaren els socialistes per dir que no havien guanyat el 2004 pel famós atemptat sinó que ja existia des de feia temps un corrent de fons favorable a ells. Bé, doncs, si aquestes anàlisis eren correctes, és el PSOE el que ara hauria d'estar molt preocupat, després de la galtada que li ha suposat el 27 de maig.

I sobre aquesta realitat de les urnes s'afegeix l'anunci dels etarres, que embruta encara més les expectatives socialistes. Perquè si la demagògia del PP ha funcionat, i evidentment és així, i seguirà -tal com ha reconegut el propi Zapatero- durant el que resta de legislatura, serà el PSOE el que anirà a remolc. No ho té perdut, perquè sempre queda la possibilitat d'activar molt el vot adormit fa dues setmanes. Però la dreta està llançada i no amollarà el mac de la demagògia usant vergonyosament el terrorisme com a arma partidista contra els socialistes. I no en parlem si hi hagués un assassinat. Fa l'efecte que Zapatero no només s'ha equivocat en abusar de tanta ambigüitat, en confiar amb algú o alguns que li han pres el pèl sinó també a calibrar malament la furibunda reacció de la dreta. Si bé és cert que no només s'ha equivocat el PSOE perquè tots -o gairebé- pensàvem que li sortiria malament, al PP, i aquí estan els resultats del dia 27 per demostrar el molt equivocats que estàvem. El cert, més enllà d'anàlisis, és que el president passa pel pitjor moment del seu mandat. O reacciona aviat -i confiant que no se produeixi un sagnant atemptat- o la degradació dels pròxims mesos por ser letal per al PSOE.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris