lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin

No hi ha dubte que la notícia més funesta d'aquesta setmana ha estat l'anunci de ruptura de l'alto el foc per part d'ETA. Però immediatament després vénen, en l'escala negativa, les notícies sobre la reacció del PP i dels seus acòlits mediàtics i associatius, que han utilitzat la decisió d'ETA no per atacar ETA, sinó per atacar el Govern i culpar-lo del fracàs de les negociaicons amb la banda terrorista, personalitzant aquesta culpa en el president Rodríguez Zapatero, segons les normes de la més pura demagògia nazi-feixista dictades pel seu gran mestre Goebbels. Ja és ben trist el paper d'algunes associacions de víctimes del terrorisme que sembla que s'estimen més utilitzar el dany que han sofert per combatre el Govern que no per exigir-li que faci tots els possibles i impossibles per tal que ningú més hagi de passar pel mateix tràngol. L'anunci que ha fet ETA fa témer que hàgim de lamentar més morts. Més ciutadans innocents poden esser víctimes de la barbàrie etarra, però això sembla que no preocupa aquesta dreta ultramontana que amb prou feines pot dissimular la satisfacció amb què constata que el procés de pau ha fracassat i que el final de l'alto el foc «era una cosa esperada». Són els mateixos que varen callar com morts quan era el senyor Aznar el que no sols negociava amb ETA, sinó que la qualificava de moviment d'alliberament nacional basc, i que varen assumir també en silenci el fracàs de les seves negociacions. Un fracàs que mai no es va reconèixer públicament, sinó que, quan es va produir, senzillament no se'n va parlar més i es va passar al següent punt de l'ordre del dia. Ara el President del Govern ha donat la cara, i ha fet una declaració institucional condemnant la decisió d'ETA i ratificant la seva voluntat de posar fi al terrorisme amb tots els mitjans de què disposa l'Estat de Dret. I com és lògic i és la seva obligació, anunciant que no defallirà en els seus intents d'assolir així la pau, que és el que volen la immensa majoria dels ciutadans espanyols. Ara podria afegir amb dades objectives que també ho volen la immensa majoria de ciutadans bascs, perquè divendres es va conèixer el resultat d'una enquesta segons la qual gairebé un 70 per cent dels ciutadans bascs es manifestaven en aquest sentit. Peró res d'això no interessa al senyor Rajoy. A ell li agrada més la demagògia goebbelsiana, i ens ha sortit dient que el que vol del senyor Zapatero és «claredat, no ambigüitat». On deu haver vist l'ambigüitat aquest homenet? La resposta benèvola podria esser: és que no n'hi ha més, de fets. Però no, no és això, perquè en la seva declaració, seguint un cop més les lliçons de Goebbels, formula acusacions subtils dient, com ja ha fet altres vegades sense presentar mai una alternativa vàlida, que «no es pot negociar amb organitzacions terroristes», però afegint tot seguit la insídia: «Cedir davant una organització terrorista és un error», cosa ben certa, però que és de mal nascuts atribuir-la al Govern Zapatero, al qual es podrà acusar, amb raó, d'haver cedit davant la demagògia del PP, però no davant ETA. Però el senyor Rajoy, «inasequible al desaliento», continua impertèrrit demanant al Govern no sols que «ya no habrá ninguna cesión», que no n'hi ha hagut cap mai, sinó també que no hi haurà «ninguna negociación con la banda terrorista ETA». Ja seria perdre el temps demanar-li per què no va exigir això mateix al senyor Aznar. Però almanco s'haurà de reconèixer que està justificat demanar-li com vol acabar amb el terrorisme d'ETA si no és a través del diàleg i la negociació. L'experiència no sols dels quaranta anys de violència etarra, sinó també de tots els països que han sofert aquest mateix problema demostra que ni la policia ni l'exèrcit no són ni poden esser garantia d'eliminació de la violència a base de l'eliminació física dels violents. Això suposa continuar indefinidament la guerra, és a dir, tenir no sols més víctimes, sinó també crear nous màrtirs, i per tant engendrar més violència. Una cosa que pot entendre qualsevol persona amb dos dits de seny. Però en el cas del senyor Rajoy, la conclusió és evident: allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris