algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Carril bici: dir-hi la meva

L'altre dia vaig sentir un jove que explicava per una emissora de televisió local que, efectivament, a Ciutat hi ha uns quants quilòmetres de carrils per a bicicletes, però que sols eren decoratius, practicables per fer-hi una mica de passeig, no per moure's amb dues rodes per Palma com una alternativa; no estaven enllaçats entre ells ni a prop fer-s'hi, era evident que s'havien fet sense planificació de cap mena i per una gent que sap què és una bicicleta perquè els ho han contat. Eren passegets interromputs que no et permetien anar ni venir d'enlloc. No eren funcionals per a poder plantejar-se la bicicleta com una alternativa al cotxe o a la motocicleta. Més o menys va venir a dir que si els ciclistes volien circular pel carrer, molestaven els cotxes, i si ho feien per la vorera tocaven els bemolls als vianants.

El carril per a bicicletes més llarg que conec, i que solc utilitzar sovint per fer-hi l'esforç físic que la metgessa de capçalera em té recomanat (atenció: sols exercici, no esport), és el que va de Can Pastilla fins al fons del Passeig Marítim. Però tornam a esser a la mateixa parada de les cebes: és practicable per anar-hi amb la màquina (als pobles del Pla d'Enmig sempre s'ha dit la «màquina» a la bicicleta; informació de franc; de res, no es mereixen) en un agradable passeig de set o vuit quilòmetres arran de mar, però no és funcional. Per exemple, si jo avui horabaixa vull portar el disc d'aquest intent d'article a la redacció del nostre benvolgut diari, com que de moment i mentre no es demostri el contrari visc a Cala Gamba, puc començar a pedalejar pel carrilet que hi ha aquí baix, per Torre d'en Pau, passant pel «Peñón», Cala Canta i fet envant cap al Molinar. Però una vegada que has arribat al Jonquet, has de tirar per amunt, a trobar el passeig Mallorca i la fúria dels automobilistes, o la malsofridura dels caminants de les voreres. A triar. I no és pla.

Aprofitar ara que parlam d'això per afegir que: els baladres de just baix del Jonquet van molt crescuts i es mengen quasi la meitat del carrilet per a bicicletes. Ídem pels voltants de l'Auditòrium. Saber reconèixer que hi ha un contingent de ciclistes que hi circula de manera imprudent en escreix: massa velocitat, un sobrant d'ímpetu, una cosa exagerada. Podria estar ben d'acord que tot el que sigui passar dels 10 o 15 quilòmetres/hora per aquests llocs (i sovint ho endoblen o tripliquen) em sembla temerari, no per la seva pròpia integritat, que ja s'ho faran si volen i la paciència els hi arriba, sinó per la dels altres pedalejadors més assossegats. I pels patinadors. I la seguretat d'aquell senyor que passa. Recomanar també a tots els companys ciclistes una atenció molt especial als que van a peu, saber pensar que en darrer extrem ells tenen, haurien de tenir, els hauríem de donar, preferència, prioritat, per cortesia, elegància personal, sobretot si es tracta de persones d'una certa edat o nins petits. Suplicar als propietaris de cans diversos que, per favor, els duguin fermats i amb la corretja d'una llargària prudencial si és d'aquelles que s'allargassen sis o set metres; he vist caigudes aparatoses, que sols la sort i la joventut ha propiciat que no fossin greus, de ciclistes que veien un canetxo aquí i un senyor o una senyora allà, però el que no havien descobert enmig d'ells dos era el cordell que els unia. I bu-buf, un no m'ho pensava. Bé, ara potser pens que per avui ja basta de discursos. Apa, gràcies per l'atenció i que tenguin un bon dia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris