algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

El satèl·lit d'ETA

Els rius de tinta corren a hores d'ara per esbrinar el que es pot esdevenir amb la nova situació arran de la ruptura de l'alto el foc per part d'ETA. La reacció del PP era, ho confés, esperada, si succeïa això. Però sempre es té la idea que, davant dificultats serioses, la gent fa emergir sentiments més nobles i directes cap als adversaris polítics, màxim quan una organització terrorista ha decidit trencar amb una via que ella mateixa s'havia imposat, com és el deixar d'atemptar durant un temps que no era predecible. Una situació com aquesta, que altres països europeus han viscut -Gran Bretanya, Itàlia, França- i que hem viscut a l'Estat amb governs anteriors, sempre ha generat majors connexions -en aquest punt concret- entre les oposicions (sobretot el principal partit de l'oposició) i els governants, per responsabilitat d'Estat, per possibilitat d'haver d'estar en el futur en una situació consemblant (i per tant, necessitat de la comprensió i solidaritat dels altres) i per la mateixa salut democràtica.

Però també he de confessar que no s'aprecien aquests factors a l'actual cúpula del PP.

Quan vaig sentir Rajoy, a la seva roda de premsa, esperava que en algun moment manifestés un comentari, ni tan sols molt elemental, de suport a Rodríguez Zapatero. Ho dic de debò: suposava que alguna petita espurna de noblesa es podia deixar caure, tot i que, com he dit abans, tampoc no em sorprèn gens ni una mica que això no s'hagi produït. Rajoy se situa així -i que me perdoni- al voltant de l'òrbita d'ETA, com ho ha fet els darrers tres anys: per a Rajoy, Acebes i Zaplana, ETA ha tingut sempre més credibilitat que el govern de la nació. ETA ha promogut que el PP marqui unes determinades respostes donant a l'organització terrorista una credibilitat que no tenia. I, en fi, mentre la resta de l'arc parlamentari s'ha allunyat de l'espai gravitatori dels terroristes -no s'ha caigut en el seu joc, en definitiva-, ha semblat que el PP es trobava còmode donant-li voltes a les paraules dels etarres, talment com un moc verdós. Però endemés m'ha sorprès l'allau de crítiques que plouen sobre el govern socialista, arran de la declaració d'ETA. Sembla que fos la Moncloa la causant del disbarat, i que la responsabilitat s'hagués d'encolomar al govern. I que s'obrís un període lúgubre de desgràcies encadenades que ja situen el país en el precipici i se'ns convida a donar la primera passa. No ho entenc, els ho confés.

El mateix dia de l'anunci tètric de la banda, a la nit feien per televisió un programa recordatori de la transició, de la història recent de la democràcia espanyola. Els que vàrem viure aquella etapa amb clara consciència política, ens esgarrifam encara quan veim les dificultats, els entrebancs i els problemes enormes que tenia la societat espanyola a finals dels anys setanta i en els anys vuitanta. Es recordava en el programa que la situació econòmica era calamitosa, que les sales de banderes dels quarters eren veritables nius de conspiradors per part dels generalots involucionistes, que l'extrema dreta violenta i impune sortia al carrer i assassinava sense massa embuts (es recordava, per exemple, la matança d'Atotxa), que militars, policies i guàrdies civils estaven encara sota comandaments d'elements franquistes i reaccionaris, que existia poc teixit social i un atur elevadíssim i que, endemés, ETA (a banda d'altres grups terroristes) hi era més present que mai amb atemptats colpidors i assassinats continus. Vostès creuen que estam així en aquests moments?

Ara, per fortuna, la situació és força diferent, tot i que el terrorisme torna a comunicar per escrit allò que ja va fer fa pocs mesos a la T-4 de Madrid: el reinici de la seva activitat. Però no podia deixar de pensar que aquest país ha canviat tant i per bé, que tots aquells que ara mateix s'obstinen a presentar la situació espanyola com a gairebé terminal, destruïda, perduda, gairebé irrecuperable (si no torna la dreta al poder, és clar), o bé no viviren la transició política, o bé tenen una memòria molt fràgil (quan la Memòria és Història se posen molt nerviosos?), o bé no s'assabentaren de res tot i que ara parlen com a grans protagonistes -el cas d'Aznar és patètic- o bé són males persones -per no dir coses més gruixudes-, ja que pretenen comunicar a la societat un estat de crispació que no es veu a peu de carrer.

Entram en una etapa nova i difícil per al govern de Rodríguez Zapatero. El president hauria de tenir el suport de tot, absolutament tot, l'arc parlamentari i la societat per encarar la incertesa que suposa la reactivació d'ETA. Però no hem de perdre de vista que, malgrat això, vivim en una democràcia consolidada, amb factors de benestar clarament detectables (molts d'ells assolits amb governs socialistes: aquesta és, ni més ni pus, una dada objectiva) i totalment integrats en un context europeu. Recordem això als agorers i als manipuladors d'una realitat sobre la qual dibuixen pintures negres, perquè no són ells els que es troben al palau de la Moncloa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris