algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Anticatalanisme comparat

Probablement, els sociolingüistes trobaran que les meves observacions són obvietats, però quan aquesta primavera vaig visitar el Perú vaig modificar substancialment les meves creences sobre els fonaments de l'anticatalanisme.

La gent que viu la catalanitat com una cosa normal sol quedar perplexa quan constata la qualitat i la quantitat d'anticatalanisme que hi ha a Mallorca (i no diguem a València). Quan jo els he intentat explicar aquesta rara circumstància ho he fet apel·lant a l'èxit de l'espanyolisme en el seu intent de desacreditar el soci menor de l'acord dels anomenats Reis Catòlics: hi hauria anticatalanisme a Mallorca pels mateixos motius que n'hi ha a Badajoz o a Valladolid. L'Espanya de matriu castellana ha empès fort en aquest sentit, i aquí no ha trobat gaire més resistència que a les terres de parla espanyola. Vet aquí el primer factor: la pressió de la propaganda espanyola arreu de l'Estat. El segon factor, que jo no trobava gaire rellevant, era l'oblit de l'origen català dels anticatalans. Llinatges catalaníssims, com Vinyals o Descatllar, han excel·lit en la catequesi de l'anticatalanisme. Sempre havia pensat que aquest segon factor (l'amnèsia històrica del nostre origen) era una conseqüència derivada del primer. A força de repetir-nos des del poder que els mallorquins som espanyols i, «per tant», no-catalans, ho hauríem arribat a acceptar. Tant que un lema tan surrealista i contradictori com «Los forasteros somos Mallorca» hauria semblat coherent a algú en la passada campanya electoral. No hi ha cap diferència entre els mallorquins i els forasters, perquè tots som espanyols, i no hi ha res més a tenir en compte. Aquesta era la tesi del lema. Un podria pensar que, si aquests dos factors són els que determinen l'anticatalanisme, en un país menys jacobí que Espanya aquest tipus de fenòmens no es produiria. De fet, als Estats Units d'Amèrica, per exemple, coexisteixen el patriotisme nord-americà i la veneració per l'origen de cada grup nacional (polonesos, irlandesos, italians, etcètera). El factor diferencial «Espanya» seria, per tant, determinant dels altres dos. Però resulta que l'oblit dels orígens és, segons que he pogut comprovar, més general d'allò que podríem pensar. I no necessita cap pressió externa. L'anticatalanisme no vendria necessàriament provocat per l'agit-prop espanyola, sinó que pot resultar que és un recurs autònom, cohesionador de qualsevol societat d'origen colonial (descendent de colons, vull dir). Sempre he trobat curiós, per exemple, que els canaris, que són tots descendents dels colons espanyols, anomenin «godos» d'una manera despectiva els peninsulars (notau el sorprenent paral·lelisme de canaris-espanyols i mallorquins-catalans a l'hora de dejectar les respectives nissagues continentals).

Al Perú vaig sopar amb una família de l'alta burgesia de Lima, d'origen romanès; només l'amant del patriarca (l'únic autèntic immigrant) era d'ascendència espanyola. Amb gran sorpresa meva, tots atribuïen les dificultats econòmiques del Perú als «espanyols». Fins i tot, els acusaven de la destrucció de la «seva» riquesa cultural incaica. Quan jo, oblidant les circumstàncies concretes d'aquella família, els vaig voler fer observar que els «espanyols» eren ells, em recordaren que eren romanesos. L'amant del vellet fou, naturalment, l'única que mostrà interès per la meva afirmació, perquè se sentí al·ludida. Els «espanyols» havien estat, segons ella i tota la resta de familiars i convidats, els cabrons autors de totes les malifetes que després impedirien el desenvolupament econòmic i cultural dels «peruans». Jo vaig intentar fer-li entendre el caos mental en què vivia amb un exemple: suposem que un espanyol, cabró, per descomptat, del temps de la conquesta, esclavitza una guarda d'indis i es dedica a explotar una mina d'or. Aquesta empresa, mort el conqueridor, passa al seu fill, un altre espanyol cabró, naturalment. I d'aquest al nét, també explotador i depredador de les riqueses peruanes, i així fins avui. La pregunta és: a partir de quin moment s'acaben els espanyols i apareix un peruà al davant d'aquella empresa que troba (') que son pare, son padrí, etcètera, eren, a diferència d'ell, peruà honest i benpensant, espanyols i cabrons? La preguna la deixà estupefacta. Encara que sembli mentida, hi ha gent així pel món. Societats senceres. La mallorquina, sense anar més lluny.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris