Entre ara i el 2020 els europeus dedicarem més de 125 mil milions d'euros a millorar les xarxes de tren dins la Unio Europea. Fa devers vint anys es va fer un impuls a les inversions en trens des de la Comissió Europea a Brussel·les. La idea llavors era que si milloràvem les xarxes de tren tots ens hi integraríem una mica més, milloraríem la mobilitat dels europeus, un d'aquells objectius tan importants en els anys noranta, i ajudaríem les empreses europees a exportar els seus productes arreu de la UE. Ara, a més d'això, l'empenta que es fa als trens caurà molt bé per reduir les emissions de gasos hivernacle a Europa. El juny han d'acabar dos grans projectes de tren: una via de devers 160 quilòmetres que enllaça Rotterdam a Holanda amb la gran zona industrial de l'oest d'Alemanya, i un túnel als Alps, que lligarà Itàlia amb Alemanya en un trajecte de 30 minuts. Arreu d'Europa s'han millorat les vies i comprat trens més ràpids. L'objectiu ha de ser reduir la nostra dependència dels camions per transportar la majoria de mercaderies. Ara per ara més de 70 per cent dels productes que s'han de transportar dins Europa es duen en camió. La idea és reduir això dramàticament en una dècada. Els problemes tenen molt a veure amb els antics monopolis nacionals, que establiren estàndards diferents a cada estat. No només eren les vies de diferent mida a Espanya i Portugal. Una empresa que ara ha posat un marxa un servei de tren de mercaderies entre Rotterdam i Franca ha hagut de comprar dos trens distints, ja que els estàndards de corrent elèctric a ambdós països no són iguals. I cap govern no vol quedar sense el control del servei ferroviari. És el de sempre, com avenir els sentiments nacionalistes i les exigències comercials i ecològiques d'una societat de consum.