algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

Embullat en els propis embulls

Per sort, som dels columnistes amb lectors dels quals aprendre. Sort, pura sort -ja vos ho he dit- de tenir-vos entre els que llegiu aquestes retxes. Sense desmerèixer ningú, tenc un lector formenterenc que ja em va fer canviar la idea preconcebuda i poc elaborada de la poca necessitat de l'existència d'un Consell de Formentera. Gràcies a ell, poguéreu llegir en aquestes línies una sèrie d'arguments a favor de la creació d'aquesta institució, si més no a l'alçada dels que justifiquen l'existència dels altres tres. I ara m'ha remès una carta on em convida, i supòs que a través meu vos convida, a reflexionar sobre els resultats en la menor de les Pitiüses. En llegir-la m'ha vengut el cap el debat pesufragi femení que tengueren les diputades Clara Campoamor i Victoria Kent en el Congrés durant els primers moments de la II República. Prou que el coneixeu, així que només en resumiré el que em serveixi per a la formenterera reflexió. Dit en retxes gruixudes, la diputada Kent representava una opció més esquerrana que la de la seva companya Campoamor, que defensava el dret de vot per damunt de conveniències partidàries (ja vos he dit que seria un mal resum). L'argument era clar: atorgar el vot a les dones, en aquell moment emparades davall les sotanes d'una església catòlica tan reaccionària, almanco, com de la Conferència Episcopaactual, era afavorir el vot de la dreta catòlica. Malgrat aquesta postura estratègica, el vot s'universalitzà el 1931. Al cap de dos anys, a les eleccions del 33, ni ella ni la seva companya Kent sortiren elegides diputades en una contesa que guanyà la dreta. Posteriorment, el 36, el vot femení ajudà decisivament a la victòria deFront Popular.

l l l
La constitució del Consell de Formentera despertà les sospites de l'esquerra. En el fons, qualsevol cosa que surti de la factoria Matas s'ha de prendre pel cap que crema i analitzar-la sota sospita de ser una jugada bruta i per tenir avantatge. Sempre ha estat així i no hi havia cap indici que aquesta vegada l'home que traí, fins i tot, el seu president, el senyor Soler, actuaria de generosa manera i amb visió d'Estat. La jugada, en el cap dels matistes, era clara: assegurar-se Eivissa i, de pas, l'important escó formenterenc al Parlament. Tots els partits es veren obligats a acceptar la creació del quart consell per por de perdre més vots allà, malgrat eren conscients que no deixava de ser una jugada de tafur amb les cartes marcades. I ja ho veis: gràcies a l'invent dels que volen jugar amb avantatge ePP ha perdut el Consell d'Eivissa que, si hagués seguit com abans amb un repartiment de 12 escons per a la Pitiüsa major i un per a la menor, ara l'esquerra en tendria sis i el PP, set. Això per no parlar dque no han guanyat les municipals a Formentera, el consistori del qual configurarà el nou Consell. El qui dedicà el temps a elaborar embulls ha quedat embullat i ha embullat els seus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris